Toni Montoliu conserva el nom de son pare i de son iaio. També l’estil de boina que ells gastaven, en eixa imatge que hui en dia encara projecta l’arrelament a la terra. Però sobretot, ha heretat d’ells el profund amor per l’horta que transmet a tantes persones d’arreu del món sobre les quals deixa empremta.
Poca gent hi ha tan transparent i directa com Carlos Gil. És una persona valenta i apassionada que diu el que pensa i pensa el que diu. Els filtres i el postureig no formen part del Puma de Massalfassar, tot i que això potser haja jugat a la contra en el xicotet però complex món de la pilota valenciana.
L’1 d’octubre va entrar en vigor la nova normativa de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) d’accés de bicicletes no elèctriques, amb l’objectiu triple de millorar la connectivitat, facilitar la intermodalitat i eixamplar les possibilitats de la ciutadania a l’hora de practicar una mobilitat eficient, sostenible i saludable.
No és fàcil aconseguir que un projecte cultural es perpetue en el temps; menys encara si parlem de música d’avantguarda, innovació tecnològica i creació escènica. A Rafelbunyol ha estat possible, gràcies a l’aposta continuada de l’ajuntament, que amb tretze edicions del ‘RafelFestival’.
Què tal una sessió de poesia al bell mig dels camps de Borbotó, amb el sol caient i els ocells acomiadant la jornada? La poesia del nostre paisatge troba un bon acompanyament amb els recitals i converses a peu de bancal.
Fer xarxa és una necessitat i una aposta pel futur, més encara si parlem de persones joves, que amb les seues idees i la seua mirada crítica poden contribuir a fer pobles més oberts, participatius i innovadors.
No hi ha límit d’edat per atresorar coneixements. Per a encuriosir-nos per temàtiques que ens puguen apassionar. Per a somiar i créixer. Per a viure.
Quan encara no ha passat un any de la DANA, hem tornat a viure alertes meteorològiques que han comportat situacions de desbordament de rius i barrancs en alguns punts del territori. Tot i que les previsions no eren tan demolidores com les del dia de la catàstrofe del 29O, la por ha estat palesa.
Pepe recorda a la perfecció aquella vesprada en la qual, contagiats per l’entusiasme de Victoria, van emprendre l’aventura d’organitzar les festes de Moros i Cristians en un municipi on no hi havia tradició.
En esmorzars, sopars, bodes, batejos… Al Puig, qualsevol reunió d’amics és bon moment per a cantar albaes. Així, de manera natural, aquesta tradició centenària ha passat de generació en generació fent que el poble siga el bressol d’aquesta modalitat de cant valencià única en la seua espècie.
