Alboraia
Encara hi ha pobles a l’Horta Nord que mantenen oberts els mercats municipals. Predecessors dels supermercats, són espais en els quals s’aglutinen negocis d’alimentació a granel o al tall.
Caminar i observar el nostre entorn ens proposa un diàleg amb el paisatge i les sensacions que ens incita. Ho sabem bé a partir dels canvis de colors i olors que l’horta mostra en cada sembra i collita, que fa de cada trajecte un viatge únic i dinàmic.
No és un semisoterrani aombrat de la ciutat de Nova York, ni tan sols de Barcelona o de Madrid. Tampoc és el mític Perdido Club de Jazz de València. Però allí també sona el millor jazz, està a un tir de pedra i en un enclavament meravellós.
El 2025 és l’any de Maria Beneyto (1920-2011), establert per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, per ser una de les escriptores més rellevants de la literatura espanyola de postguerra. Encara que va créixer amb el castellà com a llengua materna a la Madrid republicana.
Un Nadal inclusiu, pensat per a totes i tots, de suport al comerç local i amb l’aposta per la cultura amb activitats familiars, teatre, concerts i fins a un festival de curtmetratges. Alboraia es converteix estos dies en un escenari on gaudir de Nadal d’una manera especial.
Alboraia vol fer evident el seu compromís amb l’art i la cultura i esdevenir un poble amic i acollidor de les indústries culturals i creatives a la Comunitat Valenciana amb iniciatives del calibre d’Andanes d’Art. Es tracta d’un catàleg d’Art.
Que Alboraia és sinònim de cultura i animació és una cosa que ja sap el seu veïnat, però convé que ho conega tota la comarca i així puguen participar en l’activa vida artística del municipi. I aquest estiu, va arribar el torn del teatre en estat pur i de les arts escèniques, que van prendre els carrers en un veritable collage d’art, cultura i diversió.
La poesia més nostra i més estimada, cantada coralment de manera enèrgica i professional per 400 xiques i xics de Primària davant les seues famílies, que celebraven i aplaudien cada actuació en un auditori ple, al costat d’un bonic port de vaixells menuts, en un dia màgic a poqueta nit. Tot tan idíl·lic, tan de pel·lícula…
Veus, des del menjador, per la finestra oberta, / Benimaclet ací, enllà veus Alboraia, / escoltes des del llit les sirenes del port. / De bon matí arribaven els lents carros de l’horta”. (Vicent Andrés Estellés, Cant de Vicent)
L’antic col·legi Cervantes, hui Centre Ocupacional Pas a Pas, compleix cent anys i Alboraia està disposada a celebrar-ho de la millor manera possible. Ha sigut un dels centres clau de l’escola pública en el municipi i les veïnes i veïns ho recorden amb moltíssima estima. Memòria centenària Alboraia commemora els cent anys de l’edifici de l’escola pública Cervantes REDACCIÓ – Mireia Corachán FOTOGRAFIA – Ajuntament d’Alboraia Víctor R. Panach – Ricardo Pintoret L’antic col·legi Cervantes, hui Centre Ocupacional Pas a Pas, compleix cent anys i Alboraia està disposada a celebrar-ho de la millor manera possible. Ha sigut un dels centres […]
L’Espai Jove d’Alboraia dinamitza des de fa un any i mig la població adolescent. Ells i elles animen les instal·lacions i les iniciatives a través de la participació
en totes les etapes del procés d’organització de les activitats.
L’entorn de l’ermita dels Peixets d’Alboraia es posa en valor gràcies a un Pla de Sostenibilitat Turística finançat amb fons europeus.
Que Alboraia no és només sol i orxata és una cosa que descobreix el visitant només trepitjar la seua horta. És mar i vida, amistat i poble. Però és innegable que l’essència d’aquest racó de terra pròxim a València està lligada a la xufa des de fa ja segles.
La banda de la Societat Musical d’Alboraia amenitza l’entrada dels espectadors al Principal de València amb pasdobles, que fins i tot una parella s’atreveix a ballar a la porta del teatre.