Opinió
De vegades oblide com m’agrada escriure. Aleshores, arriba una nova edició d’Espai Carraixet i em retrobe amb l’hàbit. Desempolsegue alguna de les moltes llibretes que tinc a mitges, agafe un parell de bolis i acudisc amb qui haja quedat per a l’entrevista.
L’Ampli és una associació de músics de Puçol, en el sentit més ampli de la paraula. N’hi ha tot tipus, des del músic de conservatori fins al que s’acaba de comprar una guitarra i vol començar a fer-la sonar.
Torna a ser octubre i el trauma que no oblidarem mai guanya intensitat quan fa un any de l’impacte i la desfeta. La reacció veïnal i humana, d’ací i d’allà, fou llum entre tanta foscor, va portar oxigen i conhort, però no pot compensar la indignitat ni la vergonya, que encara s’han florit.
Generalment vinculem la idea de cultura amb les manifestacions, les pràctiques o les produccions humanes. I tendim a connotar el terme de manera positiva i, molt sovint, també, classista. El poble, los nadies, que deia Galeano, no practiquen cultura, sinó folklore. Però la cultura –burgesa o popular– és tot això i molt més.
Hem vist recentment com l’Ajuntament de Massamagrell ha canviat de dirigents per l’incompliment del pacte de govern entre PP, Veïns i VOX. L’edil del partit d’ultradreta volia més salari i el canvi en nomenclatures sobre violència masclista o memòria històrica, i qui anava a ser investit alcalde a mitjan de legislatura. Ells moriran igual que la resta Núria Garcia (Directora) Hem vist recentment com l’Ajuntament de Massamagrell ha canviat de dirigents per l’incompliment del pacte de govern entre PP, Veïns i VOX. L’edil del partit d’ultradreta volia més salari i el canvi en nomenclatures sobre violència masclista o memòria històrica, […]
Potser, a priori, semblaria difícil barrejar, en un mateix text, les paraules cultura i paisatge, però crec que la relació entre tots dos elements és clara i íntima alhora. Parlar de cultura equival a un necessari arrelament: escrivim, imaginem, pintem…
Vaig estudiar de menuda en el col·legi de monges de Godella, on només hi havia línia en castellà. Després vaig fer periodisme a la Universitat Cardenal Herrera CEU d’Alfara, que s’ha menjat el meu poble i que asfixia el veïnat amb habitatges inassequibles per a les noves generacions.
La nostra és una història de persecució constant, d’intents incessants d’esborrar per sempre la cultura, la llengua, la nostra identitat com a poble; amb decrets, amb prohibicions, amb censures i amb manipulacions més subtils.
Hui és Nadal i a la taula familiar no acudirà tot el món que jo volguera que estiguera. Anit, al sopar, també em faltaven persones especials, i el pròxim dimarts, en Cap d’Any, de segur que trobe el buit de moltes persones. Sempre en falta u o altre, més encara quan celebrem i trobem l’absència dels nostres éssers volguts.
11 de novembre. Els cotxes orfes de fang, immaculats, circulaven ociosos amb l’estrés que les hores punta metropolitanes exigien. La gent caminava a pas cerimonial, asserenada; consciències moltes d’elles massa oblidadisses.
Eixa sensació de permanència i alhora eixa sensació de futilitat. Vos ha passat? Com quan el temps sembla que no corre i de sobte han passat tants anys.
Tan sols tenia 10 anys quan va morir el meu iaio, Vicent Andrés Estellés, i no era conscient del referent literari, cultural i lingüístic que era per al País Valencià. Des que tinc memòria recorde un avi malalt, d’anar a visitar-lo d’hospital en hospital i de pràcticament no poder gaudir-lo com un avi a “l’ús”.
Seria molt avorrida la vida si sabérem en cada moment el que anara a passar. Seria tremendament angoixosa, a més, si sabérem en quin moment ens morirem. Ja està; jo volia fer una introducció progressiva del tema perquè ningú s’espante i deixe de llegir este editorial, però m’ha eixit així, de trascantó.
S’ha fet tard. Amb tan poca claredat ja costa desullar les tomateres. El Sol s’ha enfonsat en l’horitzó amb un estil depurat, ha caigut net i definit sobre el fons roig de ponent. Amb les energies exhaurides després d’una llarga jornada i, davant tal panorama majestuós, m’endinse en un lleu estat de catarsi.