Per fi és dissabte i Paco pot anar a almorzar, com ell diu. Fou la setmana passada quan es decidí a obrir-se un perfil en Instagram dedicat a la seua recent afició: esmorzar. Estava segur que tots els perfils de bons esmorzadors tenien algun tipus de contraprestació, un almorzar de bades tal volta?, i ell no s’ho volia perdre. Hui li toca el mític Nuevo Oslo i la llàstima és que cap amigot l’acompanyarà. Putes nóvies i putos fills que li segresten els amigots. Amb qui parlarà ell de les seues criptomonedes o dels contractes que cal firmar hui en dia per a follar per culpa de les feminazis?

Mentre es vesteix casual (vaquerets curtets, polo baratet i sabatilles de mudar), no pot traure’s del cap la cançó “L’esmorzaret” d’Atabalats i Tramoyeres que va escoltar, per primera vegada, dilluns mentre mirava el mòbil fent de ventre al treball: «L’esmorzaret, l’esmorzaret és el millor…»

A falta d’amigots, Paco aprofita per centrar-se en el seu Instagram, fer stories de cada pas de rigor i, fins i tot, un directe en el moment del cremaet per als seus cent cinc seguidors. I si tanca el directe amb un rot? Té dubtes, serà massa barroer o una senya d’identitat? Ho decidirà sobre la marxa, que, després de dos xatos de vi, les vergonyes es perden.

—Xe, xiqueta, que porte ja ací mitja hora i de cassalla només no viu l’home!

—Dona, vino con llimonà, què ha de ser si no? I olives sense hues i cacaus me pondréis, no?

—Para demanar el bocaillo vaig a la barra como a los bars d’almorzars com Déu mana, no?

—Entero, eh? O me ves cara de melindrós?

—Ui, clar, un bon cremaet!

Entre foto per ací, story per allà, cassalla amunt i vi avall, Paco tampoc troba tant a faltar els amigots i, cremaet en mà, comença el directe:

—Ie, ie, almorzadors! L’almorzaret, l’almorzaret… Estem al Nuevo Oslo i hem almorzat de CATEGORIA INTERNACIONAL! I encara falta el millor: EL CREMAET! Corfeta de llima i granet de café, com ha de ser… A la vostra salut, eh? Arriba, abajo, al sentro i pa dentro! Ggggg Aggggg grrrrrrr…

El gra de café, el míser gra de café que Paco tant està lloant, se li’n va per l’altra banda i, en un tres i no res, es posa blau, amb els ulls rojos i la cara desencaixada, fins al punt de no poder tancar eixe ni cap directe més amb el rot que finalment havia decidit convertir en marca de la casa. Ara bé, el destí és capritxós i el seu directe es farà tan viral que milers d’esmorzadors es congregaran al seu enterro. Allí, formant fileres i agafats de la cintura, l’acomiadaran al cant de L’esmorzaret, l’esmorzaret és el millor… per, després, esmorzar debades en l’homenatge que els bars amb cacau d’or muntaran al mateix cementeri en el nom del que, des d’aleshores, serà conegut com el primer màrtir de l’esmorzaret.