Bonrepòs i Mirambell
«La lectura i l’escriptura per a millorar el món». Amb esta reflexió, Àlex Ros, fundador de la revista Plaerdemavida, inaugurava l’11 de setembre l’exposició “Plaerdemavida, més de 25 anys de portades”.
Ximo Amigó acudix a la cita puntual, amb els pantalons de feina plens de pintura i amb la serenitat que transmeten les persones que saben on estan. Este artista de Bonrepòs i Mirambell té l’estudi en sa casa, al seu poble. Hui no podem visitar-lo.
Els nostres iaios, fins i tot els nostres pares i mares, en moltes ocasions havien de fabricar-se els joguets amb allò que tenien a la mà. Més de 60 anys enrere va ser tendència la coneguda com a Nit dels Fanalets, quan la xicalla eixia al carrer amb melons d’alger ornamentats i enllumenats per a cantar la cançó del sereno.
Arribar i besar el sant. Les santes, en este cas. Bonrepòs i Mirambell ha refermat el recolzament que ha realitzat durant els últims mesos a la pilota valenciana amb el patrocini d’un equip de la Lliga Pro1 de raspall femení, i s’ha emportat el títol a casa.
Si ens fem una passejada pel Carrer Verge del Pilar de Bonrepòs i Mirambell no tardarem a notar l’olor del pa mentre es cou lentament. Però no un pa qualsevol. Eixe pa que s’ha preparat amb cura des de ben entrada la matinada, està coent-se en el forn, però tampoc un forn qualsevol.
Joves al carrer amb molt a fer, com ara gaudir de l’espai lliure, de la música, de grimpar parets a l’estil Spiderman, fer grafitis amb missatges socials o tastar una truita gegant, entre moltes altres coses. Totes propostes imaginatives i diverses que feren de Bonrepòs i Mirambell un territori jove, ple d’activitats per a la xicalla, de més menuda i d’adolescent, durant els primers dies de setembre.
La colla de Bonrepòs i Mirambell fa 25 anys d’activitat divulgant els instruments valencians més genuïns, amb un discurs renovador amb altres arts com la dansa o el teatre.
Vint anys de teatre, de comèdies, d’ompir el pati de butaques i fer riure el personal; també d’estima, compromís i difusió de la cultura i la llengua. I encara hi ha camí per davant, perquè el gup de teatre ‘Sempre en falta u’, que commemora enguany dues dècades d’activita.
A l’hora de l’eixida del col·legi, a Bonrepòs i Mirambell, la bullícia és a la porta del centre, d’on apareixen xiquets i xiquetes excitades que, immediatament, es posen a fer equilibris en el lateral d’una séquia per a desesperació de les seues mares i pares.
L’associació cultural Macarella fa 20 anys de funcionament, des de l’arrelament, la interacció i la dinamització de Bonrepòs i Mirambell. Per això xarrem amb algunes de les seues protagonistes, Roser Santolària, Xusa Alemany i Amparo Monzó. I mentre expliquen les diverses activitats que impulsen, a ritme d’una per mes, em ve a la memòria que en el cotxe sonava Leño amb la idea insistent que bé poden encarnar la gent de Macarella: “Tenemos una historia y algo que decir… No se vende el rock’n’roll”.
Llum, prestatgeries plenes de llibres i un sofà per a llegir. La biblioteca escolar del col·legi públic Mare de Déu del Pilar convida l’alumnat a acaronar les paraules a través de la imaginació i submergir-se en la lectura dins d’un espai envejable, tant pel que fa a la dotació del mobiliari com pel programa d’innovació educativa que el centre de-senvolupa.
Un quart de segle d’activitat, de vida al carrer, trobades, reivindicació i conscienciació per millorar el poble. L’Associació de Dones de Bonrepòs i Mirambell és un exemple que a l’Horta Nord existeix un important grup de col·lectius treballant per la igualtat, la justícia social i el feminisme.
Nitrato de Chile i la Mancomunitat del Carraixet organitze el segon certamen de composició ‘Horta Sonora’. Arribar a casa de l’institut, berenar i marxar al conservatori. Tornar més tard i fer els deures aprofitant les dos hores lliures abans de sopar: a la nit hi ha assaig de la banda i cal planificar bé el temps.
Una investigació històrica realitzada per Vicent Baydal i Ferran Esquilache ha permés retrocedir a l’origen medieval d’aquest poble de la comarca.