De vegades oblide com m’agrada escriure. Aleshores, arriba una nova edició d’Espai Carraixet i em retrobe amb l’hàbit. Desempolsegue alguna de les moltes llibretes que tinc a mitges, agafe un parell de bolis i acudisc amb qui haja quedat per a l’entrevista.

No gaste gravadora ni portàtil; preferisc prendre notes a mà amb la meua terrible lletra de velocitat. M’agrada escriure, crear l’escriptura prement el bolígraf entre els meus dits, perquè eixe gest m’ajuda a fixar les converses i a percebre els detalls que hi subjauen, i això només ho permet la presència conscient de la meua labor com a periodista.

Vull dir, que per molt enregistrat que estiga l’àudio o el vídeo d’una entrevista, si no has posat la plena atenció amb allò que està ocorrent, les percepcions més subtils se t’escapen. La tinta del bolígraf pot estampar molt més que paraules.

És com quan estàs gravant l’espectacle del teu grup de música preferit o l’actuació d’escola dels teus fills. Quan tornes a casa, no sents que t’has perdut la millor part? Jo fa anys que deixí d’enregistrar, perquè m’estime més retindre les emocions que em genera l’existència, que anul·lar-les per culpa del filtre de les tecnologies.

No sé què passarà amb la intel·ligència artificial. Ningú pot saber-ho, de fet, i és innegable que aporta importants avanços en molts àmbits. El que sí que sé és que cap programa informàtic podrà fer esta revista com nosaltres, amb la brúixola del cor i el timó de la paraula. I que mentres vosaltres estigueu llegint-la, tocant-la i olorant-la, el nostre treball tindrà tot el sentit del món.

L’Horta Nord és inabastable. L’expressió en infinites formes dels qui l’habitem no té sostre, i ací està Espai Carraixet per a reinterpretar eixa rica realitat cultural. Junt amb vosaltres. Vos necessitem al nostre costat. Per això, vos anime a formar part activament de la revista. Aprofiteu que obrim les subscripcions fins al 31 de gener.