Tots sabem per què plorava Pepito un dia de Pasqua. La cançó popular ho diu amb la senzillesa amb què solen perdurar les coses importants. El cel ple de milotxes és una escena que ha perdurat al llarg dels anys en els nostres costums.
La Gala de Premis de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV) de l’Horta Nord s’ha convertit en una fita marcada en roig al calendari comarcal. La tercera edició es va celebrar el 31 de gener al teatre Tívoli.
Ja fa més de quaranta anys, que ja és temps, ja, la revista Camacuc demostrava que es podia apostar per un còmic en valencià fet per autors valencians. Ho feia donant cabuda als clàssics de la historieta valenciana, de Sanchis a Reinoso
La girafa és un animal que, des d’una perspectiva psicològica, s’associa a conceptes com l’empatia o la comunicació no violenta. A l’hora de resoldre un conflicte, adoptar el rol d’este animal implica optar per una resposta no hostil ni agressiva.
Després de vora 50 anys de dedicació, el passat mes d’octubre deixaven la seua activitat com a llibreters professionals Rafa Arnal i Isabel Rodrigo. Des del cor de Tavernes Blanques, L’Eixam ha esdevingut un refugi i un pulmó cultural de l’Horta Nord durant dècades.
Durant uns dies d’abril, els carrers de Massalfassar canvien de ritme. El so habitual del poble es barreja amb rialles, cançons, passacarrers i les converses en valencià de centenars de xiquets i joves.
L’entorn dels Peixets, situat al tram final del barranc del Carraixet al seu pas per Alboraia, ha canviat de cara. Allà on abans predominava la vegetació invasora, hui s’obri un espai recuperat per a la ciutadania i la natura, en el qual el paisatge torna a respirar i a mostrar tot el seu valor entre l’horta i la mar.
Disposar d’una gastronomia pròpia aporta identitat, orgull i vincle emocional. Però també valor dels productes i serveis, innovació i preservació de la qualitat. Ho saben bé al Puig, que ha rellançat les Jornades Gastronòmiques en la seua quinzena edició amb un gran èxit de participació.
Encara s’escolta als patis de les escoles comentaris ofensius relacionats amb la identitat de gènere o inclús sexual. Pensar que el futbol ‘no és per a dones’ o burlar-se d’algú perquè ‘corre com una xiqueta’ demostra com el masclisme segueix ancorat en interaccions socials que haurien d’estar alliberades de qualsevol prejudici.
No són pocs els dies en què, amb la il·lusió o la pressió de trobar la solució a un problema en què portem dies o setmanes immersos, i amb la mirada posada en eixe article científic que sembla no acabar-se mai, em veig fent una telefonada ràpida per a veure qui pot arreplegar les criatures de l’escola.
