Caminar i observar el nostre entorn ens proposa un diàleg amb el paisatge i les sensacions que ens incita. Ho sabem bé a partir dels canvis de colors i olors que l’horta mostra en cada sembra i collita, que fa de cada trajecte un viatge únic i dinàmic.
A Albuixech no deixen mai de voler comprendre el cel. A principis de setembre s’inaugurà l’exposició «Jeroni Munyós. Matemàtiques, cosmologia i humanisme en l’època del Renaixement», en l’Espai Major 54, fruit d’una col·laboració entre l’ajuntament i la Universitat de València.
En l’ànima de l’Horta, on terra i cel es troben en una dansa contínua, sorgeix ‘Miradors de l’Horta’, obres que naixen per a ser més que art per a admirar; són finestres al cor d’un paisatge que ha inspirat a moltes generacions.
Una marca turística o marca de destí és el nom o el símbol que identifica o diferencia una destinació turística, i que es promociona conjuntament a través d’una sèrie d’activitats.
«La lectura i l’escriptura per a millorar el món». Amb esta reflexió, Àlex Ros, fundador de la revista Plaerdemavida, inaugurava l’11 de setembre l’exposició “Plaerdemavida, més de 25 anys de portades”.
La sala d’exposicions temporals de la Casa Museu Benlliure acull des del 20 de juny la mostra La festa del Corpus Christi a València: una visió artística, comissariada pel professor de la Universitat de València i especialista en cultura festiva, Enric Olivares Torres.
Jesús i Adonis s’han convertit en tendència dins del món dels influencers, més concretament del món virtual de l’humor. Els coneixem com els germans Correncueros; o pare i fill; o entrenador i assistent. Però en realitat eixos són els personatges creats per Pau i Xavi, els Sepuls.
Víctor Durbà, escriptor de Sagunt
Torna a ser octubre i el trauma que no oblidarem mai guanya intensitat quan fa un any de l’impacte i la desfeta. La reacció veïnal i humana, d’ací i d’allà, fou llum entre tanta foscor, va portar oxigen i conhort, però no pot compensar la indignitat ni la vergonya, que encara s’han florit.
Generalment vinculem la idea de cultura amb les manifestacions, les pràctiques o les produccions humanes. I tendim a connotar el terme de manera positiva i, molt sovint, també, classista. El poble, los nadies, que deia Galeano, no practiquen cultura, sinó folklore. Però la cultura –burgesa o popular– és tot això i molt més.
