«Dels sants de gener, sant Antoni és el primer» diu la dita, i enguany a Rafelbunyol serà la primera vegada que la festa que l’acompanya ostente el títol d’Interés Turístic Local, distinció reconeguda per la conselleria de Turisme i publicada pel diari oficial de la Generalitat l’1 de febrer de 2023.
Entrats en el segle XX, els metges de poble passaren a monopolitzar l’assessorament a les prenyades i l’assistència en els seus parts. La nova realitat condemnaria a l’extinció, de manera irremeiable, l’ancestral disciplina de les comares.
El 9 d’octubre condensa una tradició que ens identifica com a valencians i valencianes des de 1238, quan el rei Jaume I entrà al cap i casal, de manera que amb aquella fita va començar a prendre consistència el llavors nou Regne de València…
Si ens fem una passejada pel Carrer Verge del Pilar de Bonrepòs i Mirambell no tardarem a notar l’olor del pa mentre es cou lentament. Però no un pa qualsevol. Eixe pa que s’ha preparat amb cura des de ben entrada la matinada, està coent-se en el forn, però tampoc un forn qualsevol.
El Pacte Verd Europeu té com a objectiu que l’any 2050 Europa funcione com un continent climàticament neutre, i així millorar el benestar de les persones que l’habitem. Aquesta transició verda sostenible abasta tots els sectors de l’economia, i entre els cinc eixos que guien l’entrellat del pla trobem la mobilitat, a fi d’introduir formes de transport públic i privat més netes, saludables i barates.
El començament de la tardor ompli Rafelbunyol d’activitats de cultura juvenil i d’arts plàstiques de carrer. El dissabte 30 de setembre s’hi va celebrar la huitena edició del festival «Rafelbunyol Final de Trajecte», amb la participació de 19 artistes del grafiti, alguns dels quals tenen trajectòries consolidades i altres representaven novetats emergents de l’art públic urbà.
Somiar i deixar-se portar per la imaginació està molt bé. Ens porta a crear un món fet a mida on la ficció supera la realitat, on no hi ha fracassos ni pors ni tampoc límits, on l’única cosa que importa és el que vulguem fer.
Deia Bertolt Bretcht que el regal més gran que pots donar als altres és l’exemple de la teua vida. I això és precisament el que ens ha entregat Maria Díez Sansó a cadascuna de les persones que l’hem coneguda. I és que aquesta dona que ha complit ni més ni menys que noranta-vuit anys (és la més major del seu poble, Massalfassar) ha lluitat dia a dia amb generositat i estima.
Quan pensem en “patrimoni” imaginem palaus, esglésies i en general edificis monumentals. Però el patrimoni és divers, pot ser immaterial i conservar-se només en les pràctiques comunitàries. Ha sigut recentment quan s’han començat a gravar festes, danses, músiques…
Entre 1949 i 1965, un empresari de Montcada, Vicent Llorens Ferrer, fabricà unes motos molt populars que competien amb les grans marques de l’època: les motocicletes Villof. El seu relat és el d’una indústria local arrossegada pels vents de la història.
