Podríem començar este reportatge enumerant totes les qualitats que feien d’Urbano una persona autèntica i volguda per grans i xiquets de Burjassot i més enllà. Podríem dir que era original i apassionat, que el sentit de l’humor no l’abandonava ni al llit, que saludava a pràcticament a qualsevol persona que es creuara al seu pas. També que sempre estava preparat per a contar eixe interminable acudit dolent que, tanmateix, ens feia riure sense parar. Que la seua rialla era contagiosa, que els més menuts volien ser com ell. Perquè tots els tòpics deixen de ser-ho quan parlem d’Urbano Madrigal. Animador del grup de música familiar Ramonets i persona clau en la vida social de Burjassot, ens va deixar el passat 20 de febrer i amb ell se’n va anar un esperit pur d’alegria i bon rotllo. Perquè per a ell, sempre era Nadal.

Amb 42 anys, Urbano va dedicar quasi 30 al món de l’animació, l’educació i la cultura. Professor d’animadors infantils, monitor de temps lliure, creador del moviment associatiu “Esplai Les Sitges” de Burjassot, monitor dels Juniors de Sant Joan de Ribera del mateix poble, animador de festes, conserge de diversos col·legis públics, i coordinador d’Escoles de Nadal, Pasqua i Estiu són tan sols algunes de les tasques que va desenvolupar, i en totes va deixar la seua particular marca. També podia presumir de ser de les poques persones que pertanyia a dues Falles a l’hora, o d’haver regentat l’Urban Bar, un local de copes impregnat de la seua essència. Pràcticament tot el veïnat del poble s’havia creuat, d’una o altra manera, amb Urbano. Però la seua presència traspassava l’àmbit municipal. Durant els últims anys va ser un dels animadors del grup de música rock familiar Ramonets, i va portar el seu afany de fer feliços a la resta i el nom del seu poble per tota la geografia valenciana.

“Nosaltres ens posem en un paper sobre l’escenari, però ell no ho feia: ell era així dalt i baix”, assegura Ferran Martí, vocalista i guitarra de Ramonets. “Sempre portava llums led i se les posava quan li abellia, o una pissarra, o de sobte et deixava uns ànecs de goma al bidet de ta casa”, recorda. “Tenia una gran capacitat de connectar amb les persones, grans i xiquets”, comenta Rubén Cosías, l’altre animador de Ramonets.“Tu acabaves de conéixer a Urbano i ell ja et considerava el seu amic”, assegura.

Ara, tots eixos amics li rendeixen homenatge, des del record positiu que sempre suggerirà la seua persona. Les portes d’entrada a l’Auditori de la Casa de la Cultura de Burjassot llueixen repletes de dibuixos, textos, objectes i fotos d’Urbano, en un improvisat santuari on és impossible no emocionar-se. Pendent queda portar al Ple Municipal la proposta popular de nombrar este espai “Auditori Municipal Urbano Madrigal”, un lloc que ha sigut testimoni de la seua dedicació a la infància, la cultura i, en definitiva, al seu poble. Tant de bo el seu nom romanga etern, junt amb el seu inoblidable somriure.