De vegades tenim tresors tan a prop de nosaltres que no som capaços d’apreciar-los. És el cas del barranc del Carraixet, un refugi de biodiversitat enmig de l’Horta Nord que l’Associació Científica Vida Silvestre vol protegir i posar en valor. Amb eixe objectiu, el 20 de desembre tingué lloc una jornada amb dos rutes organitzades i dirigides per dos guies excepcionals que ens ensenyaren a observar i escoltar el barranc.

A les 8 del matí, encara a fosques, començava el seu recorregut la ruta ornitològica. Equipats amb prismàtics, càmeres i un telescopi, eixia un grup decidit a redescobrir la vida que s’amaga al llit del barranc, entre els canyars i les zones àrides d’aquest valuós espai natural. A les 10 començava la segona ruta, que tractava d’observar i conèixer l’ecosistema, i aprendre sobre la biodiversitat del Carraixet de manera respectuosa.

Parlàrem del barranc com a ‘paisatge en mosaic’, compost per canyissars, bogars, zones àrides i orla agrícola, entre altres. Aprenguérem alguns usos medicinals i tècniques de dispersió de llavors. Als espais amb aigua, la presència d’agrons, garses, collverds, corbs marins o fotges evidencià que l’estat de l’aigua manté encara una qualitat raonablement bona.

Als ulls hàbils del nostres guies aparegueren cotorres grises —sorolloses i acostumades a la presència humana—, pinçans, verderols, cues-roges, mosquiters i estornells. També dues cuetes blanques caminant amb el seu característic balanceig. No faltaren rapinyaires com el xoriguer, l’arpellot de marjal i l’aguilot comú. Un dels moments més celebrats fou la trobada d’un gall de canyar, amb el seu esclat de color blau. Arribà un mascle de cagamànecs i travessant l’aire amb rapidesa, diverses oronetes roquers que enguany han tingut peresa de fer la migració.

Aprenguérem sobre el dimorfisme sexual de moltes aus, veient com sovint els mascles són més vistosos perquè cal que els trie la femella. Ens explicaren que sol complir-se la regla ‘ocell bonic, cant lleig’ i viceversa; i descobrírem que molts noms són onomatopeics, segons el soroll que fa cada au. Ací l’oïda ocupa un paper fonamental, i podem identificar-los fins i tot si no es deixen veure. Escoltàrem les busqueretes de casquet, i pit-rojos de cant melòdic.

Encara que no es van deixar veure durant la ruta, parlàrem també d’aloses i cogullades. També del vol ondulat del picot verd, amb el seu cos panxut i bec llarg, i del capsot botxí, que és capaç d’imitar el cant d’altres ocells per tal d’atraure’ls.

El barranc del Carraixet se’ns presentà com un veritable refugi de biodiversitat capaç de sorprendre’ns. Una experiència que convida a mirar més de prop allò que sovint tenim davant… però que no sempre valorem. Un espai fràgil i que s’hauria de conèixer per a protecció i gaudi.