Foios Escola de Teatre (FET) complix 30 anys d’activitat continuada; un fenomen de renaixença cultural i popular que també va rebre l’impuls de l’associació de dones del municipi.

«Una de les coses que em meravellen és, que com algunes cançons deixen de ser de qui les fa i passen a ser del poble, amb l’Escola de teatre passa igual», així ho afirma Lupe Barrachina, membre de Foios Escola de Teatre (FET) des del començament. Rebla la seua impressió quan explica com «en els primers moments la gent s’acostava amb curiositat per veure a persones que coneixia del poble, però ara no, ara els atrau la referència de l’Escola, que és prou per tal de traure una entrada». Coincideix amb la sensació de la professora actual de l’Escola, Amparo Vayà: «El que més em va sorprendre de Foios va ser la implicació que hi ha del poble en el teatre i per tant, també en l’Escola. Vore des del principi la gent que ve a Escènia, i participa de tots els espectacles de l’Escola, la simbiosi que es crea i l’amor que es respira pel poble, és de les coses que més m’agraden». Enguany la FET arriba als 30 anys d’activitat continuada, temps en el qual no ha deixat de sembrar l’amor i la identificació actuals.

De la mà d’algunes protagonistes, en fem unes pinzellades d’història. Conxa Saurí fou membre de la Junta de l’Escola a més d’actriu, i rememora: «Va ser una experiència molt gratificant. El grup començava a assajar sense intenció de preparar cap representació, però en algun moment algú els va animar a mostrar el seu treball, i des d’aquell moment ja tastàrem el verí del teatre». Al seu torn, la primera professora de teatre de l’Escola, Mer Saurí, connecta amb altres referents locals. Així explica com l’Escola de teatre a Foios «constitueix un fenomen de renaixença cultural i popular. Des de les llavors de la companyia de sainets El Poal, que en plena postguerra ajudava a superar les conseqüències de la destrucció, com una reafirmació del sentir del poble. Si afegim l’impuls de l’associació de dones de Foios, que aportaren temes nous que preocupaven la seua generació, la força que assoliren va ser imparable i acabà per donar a llum el gran festival que és Escènia».

Mer Saurí també relaciona aquest renaixement del teatre a Foios amb la llengua del poble. «Per suposat havia de ser en valencià, perquè la força de la nostra llengua va ser clau en el procés de consolidació de l’Escola, que cada vegada anava a més, i trobàvem les obres més apropiades a la nostra evolució, entre textos clàssics i contemporanis». Una clau principal de l’origen foren les dones del poble, com ens fa memòria Xon Berbegal, de l’Associació de Dones de Foios: «Fou gràcies a un grup de dones transgressores, creatives, que encertadament començaren per anomenar-se ‘Riure és viure’ i així arribaren a representar la seua primera obra: Querer es poder. Per primera vegada, en una obra, poguérem ser el que volíem ser… I l’inconformisme ens ha marcat des d’aquell origen fins al moment actual». Però com la resta de persones consultades obri el mèrit a l’entorn de la comunitat veïnal: «L’Escola de teatre forma part de la manera de ser del nostre poble. Tot és gràcies a la gent del poble, que Foios està ple d’artistes».

Vitalitat creixent

Cal destacar la creació del grup infantil de teatre, una ampliació «molt important pel que fa a l’evolució de les persones, que important és crear un món de futur amable!», resumeix Berbegal. Foios és un exemple de promoció de l’afició al teatre i de la participació del poble, com ara amb el programa «Anem al teatre», en què participa des de 1999 i cooperen més de vint pobles. Gràcies a ell la població escolar acudeix al teatre alhora que crea hàbits culturals.

Escènia

«També, per descomptat, l’amor que posa l’Escola per participar a les coses d’Escènia, la mostra de teatre emergent de Foios. La responsabilitat de tots per formar-ne part i fer les coses bé», exposa Vayà. I és que el festival d’arts escèniques, que entre el 3 i el 13 de juliol de 2024 arribarà a la seua 22ena edició i que ha rebut 82 propostes escèniques enguany de la seua convocatòria estatal, és un exemple de pràctica de la democràcia cultural. Un projecte participatiu que és orgull i goig del poble de Foios. Un més.