aaopinio
Porte no sé quantes edicions d’Espai Carraixet volent canviar la foto amb què vos presente cada nova revista. Per fi he trobat el moment i vos mostre la meua imatge actualitzada, més acord al que soc hui en dia, perquè tres anys i mig, el temps que fa des que començàrem este projecte, donen per a molt.
Diuen que els Valencians i les Valencianes, les que viuen a l’Horta Nord també, són molt de la broma, que tenim molt de sentit de l’humor i tot això, fins que es claven en la nostra falla, comparsa, xaranga, associació cultural, sindicat, “cansautor” o grup de música favorit.
Acabem de celebrar el Dia de l’Orgull LGTBI, i em sembla increïble com els valors que proclamem amb la bandera multicolor sovint no els apliquem a altres aspectes. Si mirem amb perspectiva ampla, tot es redueïx al respecte a la vida i a poder expressar les nostres emocions amb llibertat davant qualsevol circumstància.
Parlar d’associacions culturals d’àmbit local és, primer de tot, parlar de la importància que té per a un poble gaudir d’un teixit social participatiu ample. Cal assolir la necessitat de ser elements actius a l’hora de donar forma a la societat en la qual vivim. Sols així, podrem considerar-la com veritablement nostra.
Quan la inspiració va ressonar màgicament per la meua consciència, en els orígens més primigenis d’Espai Carraixet, la concepció de la revista ni tan sols tenia aspiracions comarcals. Era, tal vegada, una forma de trencar amb la zona de confort, d’explorar nous territoris i llançar-me a veure què hi havia baix del precipici. I he de confessar-vos que no m’esperava açò.
Les persones que vivim a l’horta tenim la sort de viure al paradís, un lloc meravellós on la mà fosca de la destrucció sempre està a punt per a actuar. Al llarg dels anys el territori d’horta s’ha anat reduint, ha retrocedit un 64% en 50 anys, i hem d’estar alerta amb la seua conservació.
Haguera estat més fàcil mantindre el to amable d’Espai Carraixet en tots els reportatges. El Museu de l’Horta d’Almàssera, la nova campanya turística de Godella, la Fàbrica de la Seda de Vinalesa o la construcció del carril bici que unix els dos nuclis de la Pobla de Farnals són algunes de les peces periodístiques que trobeu en aquesta edició de la revista. Hi parlem de cultura, com sempre, des del sentit més ampli de la paraula, i habitualment abordar la cultura sota la mirada del periodisme és complicat, justament, per eixa característica extremadament polièdrica.
Quan passe el temps i observem el llegat d’estos anys de governs del “canvi”, potser la primera cosa que se’ns vinga al cap siga la transformació que vivim en la mobilitat de les persones. Especialment les accions i infraestructures encaminades a promoure la mobilitat no motoritzada, o els vehicles elèctrics.
A poc a poc la cultura va recuperant una part del terreny perdut a conseqüència de la crisi sanitària. El virus ha sacsejat les nostres estructures vitals i ens ha mostrat quines són les nostres principals debilitats, però també, indubtablement, un bon grapat de fortaleses.
Possiblement moltes persones trobem en l’horta una emoció estètica que parteix de la cultura i l’estima. Cada persona ho pot percebre des d’experiències o vincles personals, però també hi ha un reconeixement col·lectiu de l’horta on la cultura, entesa com manifestació popular de les relacions socials, juga un paper rellevant.
Durant aquest confinament moltes persones hem aprofitat per a fer treball d’introspecció i acomodar-nos en la nostra llar física i interna. El temps s’ha encollit i s’ha dilatat alhora, una sensació tan subjectiva que a la majoria de la població ens ha permés viure moments molt intensos, tant de turment com de regeneració.
La humanitat afronta cíclicament amenaces globals que somouen les rutines quotidianes i que obliguen a repensar les certeses i a reordernar els valors. L’actual pandèmia de la covid-19 ha tornat a fer evident l’extrema vel•leïtat de l’ésser humà que passa de la inconsciència arrogant al neguit apocalíptic a poc que les seues inèrcies existencials troben algun obstacle inesperat al seu curs.
No, no parlarem de Catalunya. Ni tan sols del País Valencià o de les fronteres físiques de l’Horta Nord. La independència, la vertadera independència, té a veure amb la capacitat que cadascú de nosaltres tenim per a sentir-nos lliures davant qualsevol circumstància. Us preguntareu quina relació té aquesta premissa amb la revista Espai Carraixet. Absolutament tota.
Dels 35 anys que tinc, he viscut 31 a l’Horta Nord. Sols vaig eixir per a anar a estudiar al Conservatori Superior de Castelló durant 4 anys i he de dir que em va agradar molt. La primera llibertat d’eixir de casa dels teus pares, anar a dormir a les tantes entre setmana tenint classe l’endemà, aprendre a fer la compra com toca, cuinar receptes dels teus companys de Reus, Cullera, Guadassuar… Ahí vaig conéixer una nova llibertat que no coneixia fins eixe dia i em va enriquir de “lo més”.