La vergonya del Carraixet

Haguera estat més fàcil mantindre el to amable d’Espai Carraixet en tots els reportatges. El Museu de l’Horta d’Almàssera, la nova campanya turística de Godella, la Fàbrica de la Seda de Vinalesa o la construcció del carril bici que unix els dos nuclis de la Pobla de Farnals són algunes de les peces periodístiques que trobeu en aquesta edició de la revista.

La vergonya del Carraixet

Núria Garcia (Directora d’Espai Carraixet)

Haguera estat més fàcil mantindre el to amable d’Espai Carraixet en tots els reportatges. El Museu de l’Horta d’Almàssera, la nova campanya turística de Godella, la Fàbrica de la Seda de Vinalesa o la construcció del carril bici que unix els dos nuclis de la Pobla de Farnals són algunes de les peces periodístiques que trobeu en aquesta edició de la revista. Hi parlem de cultura, com sempre, des del sentit més ampli de la paraula, i habitualment abordar la cultura sota la mirada del periodisme és complicat, justament, per eixa característica extremadament polièdrica.

En aquest cas, però, posem l’accent en un tema complex, massa anys enquistat a la nostra comarca i que no és fàcil de digerir per les responsabilitats que s’han anat transferint amb el pas del temps i per la quantitat d’administracions que s’hi veuen implicades. Parlem de la vergonya del Carraixet, títol amb què hem anomenat aquest editorial i també el reportatge que parla de les tones i tones d’enderrocs, restes d’obra i brutícia que s’acumulen al llit del barranc des de fa dècades davall la mirada impassible de (la major part de) la societat. Sí, es tracta d’una deshonra col·lectiva, d’un deixar passar comunitari, perquè fins ara ningú ha sabut cridar amb suficient força per a frenar i revertir el major greuge mediambiental de l’Horta Nord.

Ha estat la plataforma veïnal Amigues del Carraixet qui, en l’any de la pandèmia, ens ha posat les galtes roges i ha fet que els nostres representants polítics comencen a coordinar-se per a recuperar l’entorn natural del barranc. Felicitem-nos, doncs, per l’avanç social, mediambiental, polític i cultural que això significa, perquè la neteja del tram del Carraixet més degradat només és l’inici d’un seguit de reivindicacions que, n’estic segura, la societat anirà realitzant per a millorar la convivència amb aquest entorn de la comarca.

Haguera estat més fàcil mantindre el to amable d’Espai Carraixet en tots els reportatges, i també en aquest editorial, però no podem tancar els ulls davant una realitat massa propera i feridora. Cada vegada ens resulta més difícil compaginar la independència del mitjà amb el suport econòmic de la publicació, més encara amb la pandèmia, i tractar aquestes temàtiques no facilita les coses. Per eixe motiu, l’agraïment cap a les institucions que seguixen recolzant-nos és encara més gran. Ens hem plantejat la continuïtat de la revista i hem decidit renovar el nostre compromís amb vosaltres durant el 2021, per a la qual cosa buscarem noves complicitats. Us mantindrem informades; de moment, els nostres millors desitjos perquè l’any que comença siga preciós.