aareportatges
La primavera (valenciana) ha estat marcada per la vaga indefinida dels docents de l’escola pública. El conflicte continua i té forts fonaments: les instal·lacions velles i sovint abandonades, amb una falta de climatització escandalosa, la recuperació del poder adquisitiu, la burocràcia excessiva (açò sí ha avançat cap a l’acord).
Espai Carraixet acaba de fer huit anys. No és una majoria d’edat en termes civils, però sí un èxit en una publicació de caire quasi comarcal. I això en una comarca, l’Horta Nord, amb una important personalitat històrica, una ben minsa estratègia de present i de futur, i una manca de governança.
Des d’Almàssera les germanes Marí-Montañana Cariñena gestionen una llarga tradició que han sabut renovar com a referent gràfic en l’actualitat. Són Mireia, Macarena i María Paz, que en comenten la trajectòria.
Massalfassar ha reobert el trinquet municipal després de la reforma integral amb què s’ha modernitzat la instal·lació esportiva. Un espai de referència per a la pilota valenciana, tant per a la pràctica de l’escola com per al club local, però ara també per a la competició professional.
Victòria, Anabel i Marina han aconseguit la Lliga Caixabank de raspall femení professional d’este 2026 per a Bonrepòs i Mirambell. Les jugadores han anat acoblant-se al llarg del campionat per a acabar imposant-se en l’últim joc de la final a les seues rivals.
No hi ha res millor que focalitzar l’energia en activitats que ens drenen el cos i ens alliberen la ment. En general, al llarg de la vida; però especialment durant l’adolescència i la joventut.
El transport públic metropolità resulta vital per a les nostres relacions. L’ús més destacat és el que respon a les necessitats de trasllats laborals i d’estudis, una mobilitat obligatòria ja que els centres de treball i de formació es concentren en punts d’influència d’àrees àmplies.
Un café a mitjan vesprada, una passejada sense pressa o una compra rutinària poden convertir-se, a Alboraia, en molt més que una activitat quotidiana. En qualsevol d’estos escenaris, dues persones conversen en valencià amb un objectiu compartit.
La pedagogia treballa cada vegada més la transversalitat a través de projectes, i són moltes les escoles de la comarca que compten amb horts urbans.
L’escultor Paco Corell ha desenvolupat durant la seua trajectòria una pràctica centrada en el vocabulari de la geometria des d’una visió dual que transita entre l’ordre estructural i l’experiència sensible de la matèria.
Cada vegada més busquem refugi per a no perdre’ns en la totalitat d’un sistema que ens empeny al materialisme. L’ombra d’una olivera, el cantusseig d’una séquia amb aigua o els pardalets acomiadant el sol configuren un paisatge sobri que es resisteix a la voràgine.
Passen els dies, els anys i els segles, i la cultura agrícola perdura conformant el paisatge de l’horta valenciana. Cert que trobem molts terrenys abandonats, que l’urbanisme depredador ha destrossat massa fanecades de cultiu i que dedicar-se a la terra és en la majoria dels casos treballar en precari.
Tots sabem per què plorava Pepito un dia de Pasqua. La cançó popular ho diu amb la senzillesa amb què solen perdurar les coses importants. El cel ple de milotxes és una escena que ha perdurat al llarg dels anys en els nostres costums.
La Gala de Premis de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV) de l’Horta Nord s’ha convertit en una fita marcada en roig al calendari comarcal. La tercera edició es va celebrar el 31 de gener al teatre Tívoli.