Montcada

En 1993 un grup de dones de Montcada que venia del món de la participació, com eren les AMPES i l’Escola de Persones Adultes, començarem a reunir-se recolzades des dels Serveis Socials de l’Ajuntament.

Santa Bàrbara és una santa llegendària del segle III, molt popular perquè protegeix dels llamps i de la mort sobtada i violenta, i a més és la patrona de miners i artillers.

Cascades d’aigua brollen a qualsevol època de l’any formant gorgs d’aigua de fins a cinc metres de profunditat. Una rica vegetació autòctona es desenvolupa al voltant dels aiguanaixos i la fauna es reproduïx en un paisatge inimaginable enclavat en un preciós racó del barranc del Carraixet. Fins i tot trobem tortugues protegides gràcies al projecte Emys d’Acció Ecologista Agró.

Una cultura es fa amb les aportacions ingents de moltes persones que hi contribueixen de manera diversa. Hi ha els grans noms, indispensables, que tohom coneix. Però el llegat col·lectiu es nodreix també de l’esforç silenciós i abnegat de múltiples treballadors del coneixement. De cronistes del dia a dia, que completen les baules de la cadena, a fi que no es trenque el nexe entre passat i present. Són savis modests, callats, que diuen la seua quan se’ls requereix el parer.

Naix la ‘Moncadapèdia’, un arxiu local accessible a través d’internet que recull continguts històrics, artístics i etnològics amb interés especial per la memòria oral.

Ausiàs March va tractar la mort, la moral i l’espiritualitat però, sobretot, va cantar-li a l’amor. “Ma llengua te ma vida é la mort”, diu un dels poemes de l’autor. La seua parla feta en versos va ocupar-se d’aquests temes transcendentals i cada línia es va expressar en català, la seua llengua i la del poble aquell moment.