La poesia més nostra i més estimada, cantada coralment de manera enèrgica i professional per 400 xiques i xics de Primària davant les seues famílies, que celebraven i aplaudien cada actuació en un auditori ple, al costat d’un bonic port de vaixells menuts, en un dia màgic a poqueta nit. Tot tan idíl·lic, tan de pel·lícula…
Cristina Carbonell (@artlifestyle5 en Instagram) és llicenciada en Belles Arts amb especialització en gravat. Com a artista ha evolucionat al fil de la seua llibertat creativa, amb gust per l’experimentació, des de la pintura i el collage fins als contrastos estètics dels colors estampats i cosits.
Lluny queden els anys del boom urbanístic tardofranquista dels seixanta, una època en què prevalia el model tradicional de turisme costaner de l’Espanya del desenvolupament. Sol, platja i oci a costa d’altres necessitats i mancances.
El monjo Eufrasio, de l’orde dels Mercedaris, rep els visitants a l’entrada dels jardins de l’Ermita de Sant Jordi del Puig un dissabte al matí. Es tracta de l’inici d’una de les activitats turístiques proposades durant el 2024 per a donar a conéixer la història i el patrimoni del municipi.
El monjo Eufrasio, de l’orde dels Mercedaris, rep els visitants a l’entrada dels jardins de l’Ermita de Sant Jordi del Puig un dissabte al matí. Es tracta de l’inici d’una de les activitats turístiques proposades durant el 2024 per a donar a conéixer la història i el patrimoni del municipi.
Seria molt avorrida la vida si sabérem en cada moment el que anara a passar. Seria tremendament angoixosa, a més, si sabérem en quin moment ens morirem. Ja està; jo volia fer una introducció progressiva del tema perquè ningú s’espante i deixe de llegir este editorial, però m’ha eixit així, de trascantó.
S’ha fet tard. Amb tan poca claredat ja costa desullar les tomateres. El Sol s’ha enfonsat en l’horitzó amb un estil depurat, ha caigut net i definit sobre el fons roig de ponent. Amb les energies exhaurides després d’una llarga jornada i, davant tal panorama majestuós, m’endinse en un lleu estat de catarsi.
El tramvia és el transport més net que tenim en la zona metropolitana, llevat dels mitjans personals com caminar o emprar la bicicleta, però a més gràcies al seu caràcter col·lectiu, aporta cohesió social i integració entre barris i activitats.
La literatura va plena de desitjos i confidències, en què ens reconeixem i multipliquem els nostres diàlegs amb la vida. Allí fem nostres les experiències i interpretacions d’altres persones, i les garbellem amb la nostra perspectiva.
Quan es mira l’skyline o, el que és el mateix, l’horitzó de les travesses de l’Horta, s’entreveu quasi sense adonar-nos-en un trencament entre el cel i el límit dels terrenys hortícoles al seu pas sobretot entre els municipis de Meliana, Almàssera i Alboraia.
