La nostra és una història de persecució constant, d’intents incessants d’esborrar per sempre la cultura, la llengua, la nostra identitat com a poble; amb decrets, amb prohibicions, amb censures i amb manipulacions més subtils.
Vicent Penya, escriptor de Rafelbunyol
Il·lustració: Cynthia Melià
Els nostres pobles són museus habitats. Cada casa, cada façana conta coses. Cada carrer parla també de la seua història, de la seua gent. Parla d’arquitectura i de persones. I eixa arquitectura, l’urbanisme, és l’expressió de les relacions socials.
La música tradicional a Foios i a l’Horta Nord no es pot entendre sense Rosa Xirivella i Pepe Palau, un matrimoni que des de la segona meitat del segle XX han estat difusors de la música tradicional.
Creences estereotipades i amors idealistes que no són més que tòxics; desigualtat d’oportunitats i menyspreu als drets de les dones; violències econòmiques, físiques o psicològiques… Una terrible foscor i un silenci que cal trencar, tant de manera individual com, sobretot, col·lectiva.
Rafelbunyol és l’únic municipi al nord de València on hi ha hagut la tradició de jugar a raspall des que fa una cinquantena d’anys algunes quadrilles de collidors que venien dels pobles de la Ribera en van promoure la modalitat.
El periodista i sociòleg Emilio Silva Barrera, net d’un republicà assassinat pel franquisme i fundador de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica, publicava l’any 2021 un tweet amb què posav.
Albuixech serà el poble amfitrió de la pròxima Trobada d’Escoles en Valencià de l’Horta Nord, programada per al 6 d’abril. Milers de persones de les diferents comunitats educatives de la comarca es donaran cita per reivindicar l’aprenentatge en la nostra llengua, amb el lema ‘En valencià, lliures i amb orgull’.
Estem davant d’una avinentesa idònia per a generar sinergies transformadores per als agents creatius, el públic i les institucions programadores del món cultural, gràcies al projecte europeu URBACT-ReCup.
Diuen que, per a no perdre el nord, el sud té un paper fonamental. I és que tot, tal com ho coneixem, té un sentit, una raó de ser. Nosaltres hem conegut el sud, el nostre sud més proper, com una gran superfície on milers de persones han establit les seues llars, els seus negocis, les seues famílies… els seus somnis.
