El 2025 és l’any de Maria Beneyto (1920-2011), establert per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, per ser una de les escriptores més rellevants de la literatura espanyola de postguerra. Encara que va créixer amb el castellà com a llengua materna a la Madrid republicana.
José Manuel Garrido Sancho va trobar per casualitat una documentació relacionada amb Rafelbunyol mentre buscava informació d’un altre municipi als arxius del Patriarca. Va ser en un escrit notarial que recull la relació de propietats i propietaris de 1721, des d’on José Manuel va tirar del fil fins a furgar entre les pàgines de 5 capbreus que es remunten fins l’any 1614.
Qualsevol persona que vulga saber qui és Jaume I i entendre com els valencians ens vam formar com a poble, ha de vindre al Puig”, afirma Julio Badenes, cronista oficial de la localitat, a banda de doctor en Filosofia i expert en patrimoni.
Si el teatre és un art viu, a La Pobla de Farnals el porten molt més enllà. Només cal assistir a alguna de les obres que representa el grup de l’escola local per a comprovar-ho. Mitjançant la improvisació, les actrius generen representacions úniques en què naveguen sobre un text que pot canviar en qualsevol moment: interactuen amb el públic.
Cada any coneixem millor un poble de la nostra comarca gràcies a la Trobada d’Escoles en Valencià. Ens barregem amb escoles i instituts, amb xiquetes i xiquets, amb la pluralitat de la imaginació que les famílies i l’alumnat s’esforcen a generar i oferir tallers entretinguts.
Burjassot, el poble on va nàixer el poeta valencià més gran del segle XX, acollí el 30 de març una munió de colles que mantenen viva la nostra cultura popular als carrers del nostre país: rondalles, grups de danses, «cantaors» i «cantaores», dolçaines i tabals, muixerangues i colles de dimonis d’arreu de les comarques del País Valencià.
L’organització del Cant al Ras trau a la venda a través del web de Notikumi les entrades per a l’esdeveniment, que enguany celebrarà la XXIX edició. Com sempre serà el tercer dissabte de maig, el dia 17, quan la Colla de Dimonis de Massalfassar.
Els pobles són les persones que hi viuen, però si sols mirem la demografia fem curt i encara s’ha de comptar la manera com aquell espai els ha aplegat. Com l’horta, que és un paisatge cultural que representa l’obra combinada de la natura i la intervenció humana continuada.
L’homogeneïtat d’una banda de música que desfila uniformada i seguix el ritme amb el pas es trenca només s’observen les cares dels seus membres. Les arrugues d’alguns fan pensar que, malgrat els canvis portats pels anys, la banda no ha deixat de formar part de la seua vida.
Vaig estudiar de menuda en el col·legi de monges de Godella, on només hi havia línia en castellà. Després vaig fer periodisme a la Universitat Cardenal Herrera CEU d’Alfara, que s’ha menjat el meu poble i que asfixia el veïnat amb habitatges inassequibles per a les noves generacions.
