La música tradicional a Foios i a l’Horta Nord no es pot entendre sense Rosa Xirivella i Pepe Palau, un matrimoni que des de la segona meitat del segle XX han estat difusors de la música tradicional. Ara ja no hi són, però el seu patrimoni cultural viu gràcies a un grup de gent de Foios, amants de la nostra música, que han pres el seu testimoni fent que pervisca la seua ànima i que l’interés pel tabal, la dolçaina i els instruments tradicionals cresca a la nostra comarca any rere any.

Eixe grup de persones, entre els quals hi ha Dídac Palau, fill del matrimoni, va iniciar en 2011 l’Associació de Música Tradicional Pepe Palau de Foios, amb una escola per a transmetre el valor de la música tradicional valenciana i formar músics en les seues diverses disciplines. “Jo soc autodidacta i vaig començar a fer classes de la mateixa manera que jo havia aprés, més intuïtiva. La gent del poble es va involucrar molt quan vam crear l’escola, majors i també menuts. Va haver-hi molt d’interés”, explica Dídac, president de l’associació.

L’herència familiar de Dídac ha fet que la seua manera d’entendre la vida vaja lligada a la música tradicional. “Tota la meua família eren dolçainers, m’auelo, els meus tios… He crescut veient m’auelo i mon tio tocant a Nadal i he aprés eixes formes de tocar d’abans, que combinades amb les noves d’ara, fan guanyar totes les possibilitats i sons que pot tindre una dolçaina, per exemple, sense perdre la seua essència”, comenta el músic.

Les formes de tocar d’abans

“Abans, quan venia una colla al poble, per la forma de tocar i les peces ja sabien des de lluny de quin lloc era, hi havia menys grups i cadascun tocava d’una manera singular”, diu. Les formes de tocar d’abans, doncs, “s’han perdut un poc per la professionalització de la música tradicional”, afirma Dídac. Però el músic remarca que “no hem de perdre les nostres arrels, la nostra essència”. “Fer música tradicional va molt més enllà que fer música, significa recuperar la teua terra, la nostra identitat, les teues arrels, les tradicions d’abans…”, afig.

Vicent Lacruz, mestre de l’escola de l’associació i director de la colla, recorda com va entrar com a alumne en 2013 amb Dídac com a “profe” de dolçaina i tabal. Ara, 10 anys després, n’és director d’un centre formatiu on l’alumnat adquireix coneixements en tabal, dolçaina, acordió, llenguatge musical i fa classes instrumentals. “Estem al voltant de 70 alumnes i més de 100 socis. Hi ha molt de suport a Foios a la música junt amb la resta d’agrupacions musicals al voltant de la Societat Musical. També tenim alumnat de fora del poble, vora un 25%”, diu Lacruz.

Sergi Ruiz, alcalde de Foios, reconeix la importància de l’associació en la vida cultural del poble. “Ens acompanyen en totes les activitats, no falten en qualsevol festa perquè enllacen el present amb les nostres arrels. L’escola recupera el llegat de Pepe Palau i Rosa Xirivella amb noves formes, d’una manera més metòdica, per a donar continuïtat a la música valenciana amb una tasca molt necessària”, afirma l’alcalde.

Vicent Lacruz destaca que hi ha moltes dones i gent jove aprenent dolçaina a l’escola, així com xics menuts, d’entre 6 i 7 anys, en classes de tabal, eixamplant la base social de l’escola. En eixe sentit, l’associació i la seua colla desenvolupa una activitat fora del centre per a difondre la música tradicional, actuant en totes les festes durant el curs, fent activitats familiars, ronda de Nadal o tallers específics, com ara el recent de Corda i Canya, amb la participació de Pau Puig Olives i els Germans Llorca, referents dins de la música tradicional. Aquest taller ensenyava l’alumnat a conéixer com fer el manteniment de l’acordió, la manipulació de canyes de dolçaina i el cordatge del tabal; i també va incloure la presentació del llibre “Entre la música tradicional i el folklore”, de Pau Llorca.

“El que necessitem en escoles com la nostra és més suport de part de les institucions que promouen investigacions, com ara les universitats i altres entitats, amb l’objecte de millorar la docència acadèmica en la música tradicional. Ara per ara, hem de fer un gran esforç de preocupar-nos per a estudiar el nostre instrument i investigar la nostra història per a fer noves formes d’impartir les classes, d’innovar, perquè no hi ha una base universitària en la música tradicional”, explica Lacruz.