Porte no sé quantes edicions d’Espai Carraixet volent canviar la foto amb què vos presente cada nova revista. Per fi he trobat el moment i vos mostre la meua imatge actualitzada, més acord al que soc hui en dia, perquè tres anys i mig, el temps que fa des que començàrem este projecte, donen per a molt.
Diuen que els Valencians i les Valencianes, les que viuen a l’Horta Nord també, són molt de la broma, que tenim molt de sentit de l’humor i tot això, fins que es claven en la nostra falla, comparsa, xaranga, associació cultural, sindicat, “cansautor” o grup de música favorit.
Rubén Aparisi Lozano és un tipus singular. Aquest jove de Vinalesa igual com et fa un truc que es tira quatre minuts fent llargs… baix de l’aigua. Perquè, simplificant molt, Rubén divideix la seua vida en dues meitats: la màgia, que és la seua professió, i l’apnea, que és la seua afició.
La lectura naix de la curiositat i ens alimenta la fantasia. Com quan caminem les sendes del nostre territori i eixamplem la mirada amb els paisatges recorreguts. Eixes activitats aporta experiències íntimes, que alhora teixeixen converses plurals i estímuls compartits.
Vicente Ibáñez, reconegut de l’ofici a Moncada al capdavant de Salones Vicente, va faltar a l’abril. Un treballador inquiet, alegre i creatiu, les seues desfilades per Festes esdevingueren una celebració ineludible
Com era possible que la talla més venerada d’Albalat dels Sorells, la del Crist de les Ànimes, fora d’autoria desconeguda? L’investigador Juan Bautista Tormos necessitava respondre la pregunta, per la qual cosa va emprendre una tasca quixotesca durant anys, visitant arxius, entrevistant els experts més reconeguts
Sense l’esforç diari dels llauradors no tindríem a l’abast ni la qualitat dels productes alimentaris, ni el paisatge, ni els beneficis socials i econòmics d’un espai productiu extraordinari.
Música, tradició, arrels i poble, són trets indivisibles i eterns als nostres municipis. És per això que la localitat de Massamagrell vol honrar aquesta relació rendint tribut a la seua banda, la Unió Musical de Massamagrell, i reconeixent-la com a part del patrimoni immaterial de la humanitat.
Els jornalers triaren la carretera de Barcelona, en la seua confluència entre els municipis de Foios i Meliana, per fer l’assalt. En aquest indret, hui només hi sobreviu un imponent fals plataner com a sol testimoni d’aquells fets, però el 24 de maig de 1917, desenes d’aquests exemplars flanquejaven ambdues vores del camí ral.
El paisatge de l’Horta Nord no sempre ha estat protagonitzat per les taronges i les cebes. Fins fa 40 anys es plantava arròs a les marjals. També raïm, com ens recorda el camí de les Vinyes d’Almàssera, o moreres, per alimentar els cucs que nodrien les fàbriques de la Ruta de la Seda.
