“Informar, formar i entretindre”, diu Agustí Granja “Tinet”, bibliotecari de Rafelbunyol, sobre la filosofia de treball impulsada els últims temps des de la Biblioteca Municipal del poble. Una estratègia que, durant 2022, es va traduir en vora 100 activitats per a tots els públics amb presentacions d’autors locals, animacions lectores, tallers, punts de lectura al carrer, visites escolars…
On s’ajunta mar i terra, la Pobla de Farnals gaudix d’una identitat particular, forjada a través de la confluència de l’horta i la mar, d’un nucli costaner i un altre emplaçat uns pocs kilòmetres cap a l’interior.
Arreu sorgeixen iniciatives per adaptar la nostra manera de viure a les noves circumstàncies ambientals i als reptes derivats dels efectes de l’escalfament global, i especialment interessants resulten les que naixen des de la proximitat, en els entorns locals, perquè tenen una aplicació més palpable, més concreta, més reconeixible. En eixa línia la Mancomunitat de l’Horta Nord planteja una activitat anual que connecta pobles veïns i persones de diverses generacions.
El dijous 26 de gener de 1933 naix en Moncada Ángel Verdeguer. Noranta anys després, pensar en “Angelet” -com se’l coneix popularment- és fer-ho sobre la història de la música coral dins i fora de la seua ciutat. La seua vinculació amb ella és sorprenentment primerenca: dalt d’una cadira, un Angelet de només 6 anyets debutava com a solista interpretant el Tantum Ergo de José R. Carreras en la immediata postguerra.
Dominar l’aigua ha sigut una de les obsessions de l’ésser humà al llarg de la història. Dur-la terres àrides per a convertir-les en vergers. Fer ús de la seua força motora. Crear riquesa i prosperitat dels cabals. L’aigua ha sigut font de futur i s’han creat enginys i tècniques per a controlar-la. També a l’Horta del Carraixet.
Sembla que fora despús-ahir quan se’m va passar pel cap fer un treball periodístic diferent al qual portava desenvolupant durant tants anys per a alguns ajuntaments de la comarca. La idea se’m va ocórrer només entrat el 2018, i tres mesos després eixia a la llum el primer número d’Espai Carraixet.
L’any 1830, a París, un esperit de “modernitat” urbanitzadora envaïa les autoritats de la ciutat i per tot arreu es promovia l’enderroc d’edificis i façanes de l’època medieval. Victor Hugo i quatre intel·lectuals com ell escrivien pamflets i articles per a denunciar estos atemptats contra el patrimoni i la història parisenca, però pràcticament ningú no els feia cas.
El 2022 se n’ha anat ben ràpid. Hem tornat a la desitjada normalitat i la majoria de nosaltres ja quasi ni recordem que va ser allò de la Covid. Ara, de bell nou amb el pilot automàtic, vivim atrafegats per arribar a hora a tots els llocs, sempre pensant en les tasques pendents i rondinant futurs improbables.
Quan sorgeix la possibilitat d’escriure aquest article em pregunte si tinc alguna cosa a explicar que puga interessar algú. Perquè quan ningú et pregunta pot semblar agosarat aportar les teues opinions sobre la vida en general o sobre alguna cosa en particular, almenys és la sensació que jo tinc.
L’afecte compartit, la carícia d’una paraula adequada, l’abraçada necessària, unes mans entrellaçades, el poema just, la cançó exacta… La mort és un dels tràngols més complicats als quals s’enfronta l’ésser humà, i és difícil assumir la soledat d’un procés pel qual totes les persones hem de passar.
