Amb motiu del dia internacional del jazz la directora general de la UNESCO, Audrey Azoulay, feia una crida a la pau a través de la música i en recordava els orígens: «Nascut de les lluites per la justícia, el jazz ens inspira a construir un futur millor que reflectisca el seu esperit ‒ units per a celebrar la diversitat.
Existix als carrers dels municipis de la comarca un so comú: el dels instruments de música. És molt habitual identificar el timbre d’un saxo, una trompeta o un clarinet que s’escapa per una finestra un diumenge a la vesprada.
L’estiu ha vingut amb força i toca llevar-se la pols d’un altre hivern perquè el sol arriba amb il·lusió i ganes d’omplir l’agenda de propostes. I, per suposat, si és a la vora de la mar molt millor. La Pobla de Farnals ho té clar i per encetar la temporada ha dissenyat la millor de les alternatives, aprofitant la seua privilegiada ubicació i conjugant art i costa.
El primer nom humà que coneixem és Kushim i pertany a un sumeri del quart mil·lenni abans de Crist. D’alguna manera, el fet que algú decidira escriure el seu nom va fer que hui dia Kushim estiga amb nosaltres i el reconeguem com un membre de la nostra tribu.
Entre acords de guitarra, rialles i crits de festa, celebraven els fans de la banda de Rafelbunyol, 4000 Som Prou, el seu retorn als escenaris. Qui haguera somiat retrobar-se davant del públic que els coneix de tota la vida, al poble on s’han criat com a grup i com a grup d’amics…
La Mancomunitat de l’Horta Nord desenvolupa activitats per a aportar eines a la població davant el canvi climàtic, la gestió dels residus o la preservació de la biodiversitat.
L’entorn de l’ermita dels Peixets d’Alboraia es posa en valor gràcies a un Pla de Sostenibilitat Turística finançat amb fons europeus.
Actualment molts pobles estan publicant llistats de malnoms (sobrenoms, renoms… apodos) del seu veïnat. També en àmbits com el comarcal, o fins i tot en el dels gentilicis, és a dir, els malnoms amb què uns pobles es referixen a uns altres.
L’Ajuntament compra la vivenda modernista per a impulsar un nou centre cultural i turístic al municipi. L’edificació, de principis del segle XX, disposa de dues plantes i d’un gran pati posterior, i conserva mosaic Nolla i mobles històrics.
La matriarca escudella el putxero i, quan ja tots els comensals tenen el plat servit, alça el perol d’una ansa i rasca el fons amb el cullerot per a parar-se la seua ració de dinar.
