S’impulsa una iniciativa per afavorir la participació amb la connexió intergeneracional d’experiències .

Arreu sorgeixen iniciatives per adaptar la nostra manera de viure a les noves circumstàncies ambientals i als reptes derivats dels efectes de l’escalfament global, i especialment interessants resulten les que naixen des de la proximitat, en els entorns locals, perquè tenen una aplicació més palpable, més concreta, més reconeixible. En eixa línia la Mancomunitat de l’Horta Nord planteja una activitat anual que connecta pobles veïns i persones de diverses generacions. Perquè conéixer i valorar les nostres capacitats ens ajuda a millorar la nostra vida des de la cooperació i la sostenibilitat.

El nou programa de l’àrea d’educació ambiental pretén ajustar les pràctiques a canals nous de participació ciutadana, que permeten eixamplar els públics de l’educació per a la sostenibilitat. Abans, i al llarg de l’any 2022, havien dut a terme un programa d’educació ambiental per a cadascun dels deu municipis que conformen la Mancomunitat: Albalat dels Sorells, Albuixech, Emperador, Massalfassar, Massamagrell, Museros, La Pobla de Farnals, Rafelbunyol, El Puig i Puçol. Incloïa tallers, exposicions, trobades, xarrades, participació en fires i mercats, entre altres iniciatives, però calia millorar la difusió i la participació de la població. Per això enguany presenten la innovació que naixerà de les pròpies experiències de les persones, cosa que també afavorirà la possibilitat d’aprendre uns dels altres.

A hores d’ara ens cal generar estratègies transversals de sostenibilitat, amb actitud crítica i constructiva, a partir de moviments participatius que ajuden al canvi de mentalitat que necessitem. Les responsables de la campanya són Sònia Calero i M. Jesús Rubio. Expliquen que l’objectiu és «intentar canviar els estils de vida davant de la crisi climàtica. El model actual genera massa residus, ens porta a una acceleració insostenible i que no aporta beneficis a la nostra vida, ni personal ni comuna. Ens cal redescobrir la col·laboració, la cooperació, l’atenció a les formes positives que existeixen en el nostre entorn». La seua opció és promoure tallers en què les persones expliquen quines habilitats tenen i quins interessos els mouen, i d’aquesta manera s’organitzen diversos tallers consecutius en les poblacions que formen part de la Mancomunitat de l’Horta Nord. Perquè cal estimular les sinergies amb els agents locals, a fi que apareguen solucions concretes, pràctiques per a la ciutadania. I això cal fer-ho des del treball col·lectiu i les complicitats, amb un arrelament social de les persones i els col·lectius que aporten els seus coneixements. Així aconseguim deixar empremta i promoure l’economia circular local.

Jornada final a l’octubre

L’alcalde d’Albuixech, Pep Vicent Andreu, és actualment el president de la Mancomunitat de l’Horta Nord, i vol insistir en el compromís institucional: «Per a tots els pobles la sostenibilitat és un aspecte principal, perquè des de la proximitat de la gestió local resulta vital fonamentar la convivència dels nostres veïnats en el futur». I encara comenta la importància de «teixir les relacions de la comarca, promoure la coneixença i les interaccions entre els pobles. També tenim un futur en comú que s’ha d’adaptar des dels valors positius i la implicació amb el veïnat».

El projecte d’enguany culminarà amb la I Jornada d’intercanvi de sabers populars i tradicionals, que tindrà lloc el pròxim 21 d’octubre. Sònia Calero repassa la guia i avisa que el procés té autonomia per a créixer a partir de les aportacions de la gent. «Ara tenim poc més de vint persones inscrites, en comparació una gran majoria de dones… Esperem que vinguen més homes i també més persones joves. Perquè tenen molt a aportar també, i la nostra intenció és aconseguir combinacions i complicitats intergeneracionals». Posa com a exemple que una dona gran pot explicar com fer conserva i seria un molt bon ensenyament per a molta gent, però els joves poden traslladar eixe coneixement tradicional a una difusió en xarxes molt actual, com mostrar-ho en vídeos de Tik-tok… «o traslladar-ho a un contacontes, o a un còmic… Decidir què sabem fer i què volem aprendre ens obrirà mil possibilitats per a compartir», diu Calero.

La iniciativa començarà en Massalfassar perquè el primer taller tenia una majoria de persones d’allí. L’adaptació a l’entorn està molt present en tot el procés, que ha de ser itinerant i centrat en l’intercanvi, amb un taller al mes fins a la jornada final. Una gran notícia, la innovació que naix ben conscient de l’arrelament. I de l’aplicació pràctica que en farem.