Horta Nord
Els pobles de l’Horta Nord disposen de valors potents i molt atractius per als visitants, com ara les bones platges, amb llargues llesques d’arena, així com les diverses festes populars i tradicions que mostren el seu vigor al llarg del calendari, sense oblidar-nos del paisatge i els productes de l’horta, fonament d’una gastronomia saborosa de molta categoria.
El 9 d’octubre condensa una tradició que ens identifica com a valencians i valencianes des de 1238, quan el rei Jaume I entrà al cap i casal, de manera que amb aquella fita va començar a prendre consistència el llavors nou Regne de València…
Somiar i deixar-se portar per la imaginació està molt bé. Ens porta a crear un món fet a mida on la ficció supera la realitat, on no hi ha fracassos ni pors ni tampoc límits, on l’única cosa que importa és el que vulguem fer.
L’any 2015, els 193 països que componen l’Assemblea General de l’ONU van acordar un document històric: l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible. Un full de ruta per a tractar d’abordar els desafiaments que el món ha d’afrontar per a acaçar un futur millor. Un instrument amb 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).
El primer nom humà que coneixem és Kushim i pertany a un sumeri del quart mil·lenni abans de Crist. D’alguna manera, el fet que algú decidira escriure el seu nom va fer que hui dia Kushim estiga amb nosaltres i el reconeguem com un membre de la nostra tribu.
La Mancomunitat de l’Horta Nord desenvolupa activitats per a aportar eines a la població davant el canvi climàtic, la gestió dels residus o la preservació de la biodiversitat.
Arreu sorgeixen iniciatives per adaptar la nostra manera de viure a les noves circumstàncies ambientals i als reptes derivats dels efectes de l’escalfament global, i especialment interessants resulten les que naixen des de la proximitat, en els entorns locals, perquè tenen una aplicació més palpable, més concreta, més reconeixible. En eixa línia la Mancomunitat de l’Horta Nord planteja una activitat anual que connecta pobles veïns i persones de diverses generacions.
Dominar l’aigua ha sigut una de les obsessions de l’ésser humà al llarg de la història. Dur-la terres àrides per a convertir-les en vergers. Fer ús de la seua força motora. Crear riquesa i prosperitat dels cabals. L’aigua ha sigut font de futur i s’han creat enginys i tècniques per a controlar-la. També a l’Horta del Carraixet.
Ha arribat la tardor i, amb ella, el moment de minorar el pas, de gaudir de la calidesa de la llar. Deixem enrere el ritme frenètic dels dies estiuencs i ens retrobem amb hàbits i rutines aparcats per l’afany de la vida al carrer.
Molta és la importància que se li dona a l’alimentació, i no és per a menys. Som el que mengem i en el Carraixet tenim la sort de comptar amb una de les hortes periurbanes més grans de tota Europa, que suposa tindre al nostre abast fruites i verdures de temporada, cultivades amb afecte per totes aquelles persones que fan del camp el seu estil de vida.
Tot i els esforços de diferents agents socials, l’agricultura sobreviu en estat precari pel constant menyspreu del sistema actual cap al sector. Turisme Carraixet, amb la idea de convidar-nos a la reflexió en relació a la importància de l’horta per al futur de la nostra existència.
El 24 de maig en el cementeri general del cap i casal hi hagué un homenatge cívic a Joan Baptista Peset Aleixandre, afusellat en Paterna 80 anys arrere. La senzilla reivindicació de la memòria democràtica era iniciativa del periodista d’Almàssera Francesc Bayarri, que obria la paraula al públic.
Que el sector agrari valencià porta anys reclamant uns preus justos per als seus productes no és cap novetat. Però que en eixa petició s’hagen sumat col·lectius agraris i ecologistes sí que ho és.
Jaime Lázaro, vecino de Puçol, dice que cazando a la una de la noche en una partida que allí llaman camino de Líria, solo, vuelto hacia el Puig, vió a este castillo que está derribado, cual si fuese grande, y entero: pero hecho todo de luz (…). Decía, el resplandor ser cual de la luz del mediodía, sin moverse ni menearse en media hora que se lo miró.