aareportatges
Era ben entrat el dia quan la terra es va estremir amb la força del motor de 300 cavalls de vapor. Feia poques jornades que aquell prodigi d’acer interrompia la nuesa del paisatge amb prou esforços ocult rere una empallissada, quan a mitjan matí, una aigua fresca i cristal·lina començà a brollar, primer a glops, després mansament, eixida de les entranyes d’aquella extensa plana de terra fèrtil.
Deixar volar la imaginació a través de la lectura és un dels màxims plaers dels quals podem gaudir en solitari. Cadascú crea el seu propi món a través de les històries que un autor o autora ens planteja amb les seues narracions, i per molt que les descripcions estiguen detallades fins a l’extrem, la realitat es conforma depenent de l’experiència viscuda o pensada de cada lector. Lectures compartides en un món virtual REDACCIÓ – Núria Garcia FOTOGRAFIA – Ajuntament de Vinalesa Deixar volar la imaginació a través de la lectura és un dels màxims plaers dels quals podem gaudir en […]
Jesús Coiduras és un conegut versador d’Almàssera, tasca que fa perviure una part important de la nostra cultura de poble. Amb motiu del confinament, aquest historiador de l’art de 35 anys ha hagut de celebrar la seua data més especial, la Mare de Déu, d’una manera diferent. Junt amb el seu veïnat, organitzaren una emocionant vesprada de versos des dels balcons.
El tall en la programació d’activitats culturals a causa de la precaució davant el coronavirus ha estat sec i brutal, des de les falles que estaven a tocar fins a quasi totes les festes majors dels nostres pobles. Ara cal revisar la manera de recuperar les actuacions públiques d’un sector vital socialment i econòmica,
que a hores d’ara continua atarantat.
L’any 1997 uns entusiastes portaren a Massalfassar un acte inspirat en la Trobada de Cantadors de Sobremunt, al Pirineu. «La idea era celebrar la vigència de la cançó tradicional, una cançó que històricament ha tingut una importància cabdal en les hores de treball, d’oci i de festa i que amb la globalització mediàtica dels referents culturals i la irrupció de la indústria discogràfica s’ha vist menystinguda i desplaçada de la nostra quotidianitat.
Cada dijous vaig a Carpesa a recollir la meua comanda de fruita i verdura. És un moment especial farcit de detalls minúsculs, així que deixe les presses aparcades a la porta del corral de la casa de Xavier Luján i entre en un espai teixit per la xarxa primigènia de la vida, la dels orígens i la proximitat a la terra i als qui la treballen.
«El confinament al principi va ser un xoc, acabàvem d’estrenar espectacle, hi havíem posat moltíssima il·lusió, treball i esforç. Començava a tindre l’agenda prou plena de concerts que es varen cancel·lar… De sobte em vaig vore completament sense treball i això costa un poc de digerir. Després inclús l’experiència m’ha aportat coses bones, com ara valorar les coses realment importants i gaudir de viure a un ritme menys frenètic. Crec que açò marcarà un canvi important i estem en procés de trobar una nova manera de viure».
Compartir relats i contes ens fa més humans, perquè desperta la imaginació, la sorpresa, canalitza emocions i descobreix creativitats amb la paraula. Ens entretenen i ens ensenyen, ens fan còmplices i empàtics. Certament des d’Isop, però probablement des del primer rogle al voltant d’un foc.
Antigament molts llauradors tenien bous per a treballar la terra. Quan l’animal començava a perdre empenyiment, se substituïa per un altre i es manava a la bèstia a l’escorxador, d’on tornaven moltes vegades carregats de freixura. En moments puntuals de l’any, com quan tocava recol·lectar la creïlla, els amos de les terres rebien ajuda dels familiars i moltes vegades el pagament que donaven no era molt més que una paella de fetge de bou.
El mosaic Nolla de Meliana és testimoni del desenvolupament industrial del segle XIX i ha marcat la vida de generacions de veïnes i veïns. A més d’estar present en monuments històrics de València i d’altres ciutats del món, aquest mosaic forma part de la vida quotidiana del poble i decora moltes vivendes gràcies al treball dels mosaiquers, una ocupació abans habitual en moltes famílies de Meliana.
Els poetes solen ser un bon recurs per a batejar carrers (les poetes, ai las!, no tant). Ara bé, més enllà dels carrers amb nom de poeta o dels bustos per a que hi caguen els coloms, la poesia no sol estar present als nostres pobles. Hi ha alguns llocs, però, on la paraula s’imposa i els versos ocupen l’espai urbà.
L’hivern és el moment de la carxofa, la carabassa, la bleda… Si, a més a més, en són recollides a l’horta del Carraixet de matí i, al migdia, les mans expertes de cuineres i cuiners de la zona les transformen en imaginatius plats acompanyats d’hortalisses, cereals, llegums, peixos o carns de proximitat, com serà el resultat?
Qui no coneix la impressió del canvi a la foscor dels túnels en entrar a la ciutat amb el brunzir dels vagons? O redescobrir els paisatges de l’horta a plena llum en tornar cap a casa? Fa un any que el lleuger trontollar dels trens també s’acompanya de la lluna, ja que el servici nocturn de Metrovalencia funciona des del 14 de desembre de 2018. Així allarga la seua oferta tots els divendres, dissabtes i vespres de festius, quasi fins a les 3 de la matinada.
Com cada any, una setmana abans de la celebració de Sant Antoni a Massalfassar, es trauen al carrer els mobles vells. “Per a la falla”, diuen. La festa en honor a Sant Antoni Abat, patró dels animals, se celebra anualment el cap de setmana més pròxim al 17 de gener. Els preparatius comencen abans, amb la plantada d’una foguera que al poble rep el nom de falla, formada per un arbre talat al municipi i els trastos que veïns i veïnes han deixat a la porta de casa. Hi ha ritus que semblen no canviar.