aareportatges
El Museu de l’Horta es reconvertix en un espai d’apropament a la realitat del camp i en un referent comarcal en turisme sostenible, on es posa de manifest el binomi entre tradició i modernitat.
El conjunt és un tresor arquitectònic del llegat industrial de Vinalesa. L’Ajuntament continua els treballs per a la seua millora, ara en el pati central, per tal de preservar i impulsar el seu prestigi.
Després d’anys i anys d’irresponsabilitat i de greuge mediambiental al barranc del Carraixet, les administracions públiques comencen a entendre el seu paper fonamental i obligatori en la recuperació de l’espai natural més degradat de l’Horta Nord. La vergonya del Carraixet REDACCIÓ – Núria Garcia FOTOGRAFIA – Amigues del Carraixet Després d’anys i anys d’irresponsabilitat i de greuge mediambiental al barranc del Carraixet, les administracions públiques comencen a entendre el seu paper fonamental i obligatori en la recuperació de l’espai natural més degradat de l’Horta Nord. La plataforma Amigues del Carraixet ha espolsat l’estora d’enderrocs del barranc i ha donat visibilitat […]
Miquel Martínez és actualment un dels joves amb més potencial de la dansa espanyola, un ballarí de Massamagrell en el qual el magnetisme s’expressa com a característica innata. Una particularitat que no es pot ensenyar, i és potser per això pel que Miquel acaba d’ingressar en la Ballett am Rhein, una de les més prestigioses companyies de dansa i òpera d’Europa, a càrrec del director i coreògraf Demis Volpi.
El carril bici de la Pobla de Farnals dona resposta a la reivindicació històrica de connectar el nucli del poble amb el de la platja i integra el municipi en la xarxa comarcal de mobilitat sostenible.
El diumenge 27 de setembre es va acomplir un any de l’enderroc del forn de Barraca, un esdeveniment que va atraure l’atenció del públic sobre la destrossa de les obres de la V21, després de 10 dies de resistència dels voluntaris al seu entorn.
En 1993 un grup de dones de Montcada que venia del món de la participació, com eren les AMPES i l’Escola de Persones Adultes, començarem a reunir-se recolzades des dels Serveis Socials de l’Ajuntament.
El creuetí Pau Sanchis i el veí de Burjassot Josep Martínez, junt amb els també valencians Rubén Luzon i Francesc Bononad, solien debatre en les nits poètiques del Ca Revolta sobre el panorama editorial valencià, i el criticaven per arraconar la poesia «entre l’autoedició i l’eixida dels premis».
L’associació cultural Macarella fa 20 anys de funcionament, des de l’arrelament, la interacció i la dinamització de Bonrepòs i Mirambell. Per això xarrem amb algunes de les seues protagonistes, Roser Santolària, Xusa Alemany i Amparo Monzó. I mentre expliquen les diverses activitats que impulsen, a ritme d’una per mes, em ve a la memòria que en el cotxe sonava Leño amb la idea insistent que bé poden encarnar la gent de Macarella: “Tenemos una historia y algo que decir… No se vende el rock’n’roll”.
L’emergència sanitària que vivim i especialment el confinament a causa de la pandèmia per Covid-19 han fet destacar la necessitat de canvis en la nostra organització social.
Jaime Lázaro, vecino de Puçol, dice que cazando a la una de la noche en una partida que allí llaman camino de Líria, solo, vuelto hacia el Puig, vió a este castillo que está derribado, cual si fuese grande, y entero: pero hecho todo de luz (…). Decía, el resplandor ser cual de la luz del mediodía, sin moverse ni menearse en media hora que se lo miró.
Santa Bàrbara és una santa llegendària del segle III, molt popular perquè protegeix dels llamps i de la mort sobtada i violenta, i a més és la patrona de miners i artillers.
L’Horta és paisatge viu, gastronomia, naturalesa, tradició i turisme. Aquestes qualitats que la fan imprescindible en la nostra idiosincràsia i cultura pròpies, així com un lloc idoni per a fomentar els valors de la nostra terra i dinamitzar econòmicament aquest entorn privilegiat a pocs quilòmetres de la ciutat, un pulmó verd valuosíssim i un rebost natural pròxim i de qualitat imbatible.
El 24 de setembre de 1708, el sol projectava sobre les teules del Consell de Foios una ombra mínima de la petita església gòtica. En el seu interior, alhora magatzem, seu del justícia i garjola, s’hi trobaven els consellers del poble, gairebé tots llauradors i caps de família, que esperaven la comitiva del botxí provinent de València.