El 9 d’octubre és un dia ideal perquè els valencians i valencianes entenguem millor la figura i context històric en el qual va viure Jaume I i, a més, reflexionem sobre si li devem alguna cosa, patrimonial i culturalment parlant, 750 anys després de la seua mort. I, si és així: quina és l’herència que ens ha deixat i com ens afecta?

El llegat que ens deixa este rei d’Aragó és immens, molt major del que creiem (cultura, llengua, política, religió, festes…), que no haguera sigut possible si no haguera dut a terme la conquesta de València. Desgraciadament, quasi tots els naixements de nous regnes o Estats es produeixen amb violència, amb l’apropiació d’un altre territori, i l’empresa conqueridora de Jaume I també va ser així.

Al final dels seus dies, Jaume I, impregnat de l’esperit religiós intens de l’Edat Mitjana, davant la proximitat de la mort, es va preguntar si les seues obres eren prou bones per a que Sant Miquel, en pesar la seua ànima durant el traspàs, el deixara entrar al cel entre els benaurats (Llibre dels Fets, Pròleg i caps. 560-566). En aquest sentit, segons la visió medieval d’un rei que s’havia educat entre els templers, la seua divina missió era la d’expandir la fe i, sens dubte, per a Jaume I la conquesta de València era l’empresa més valuosa que havia portat a terme en favor del cristianisme.

Per a Jaume I la presa de València va ser molt complicada des del començament, però tenia molt clar que, des de la seua mateixa troballa a principis d’agost de 1237, la Verge del Puig el va protegir, el va ajudar i el va guiar en diversos moments clau fins a aconseguir València. Per això, entre València, Llíria i Sagunt, enmig de l’actual comarca de l’Horta Nord, a la part alta d’una elevació, perquè tots els valencians i valencianes el pogueren contemplar en un perímetre de molts kilòmetres a la redona, va decidir fundar el monestir del Puig de Santa Maria. Va guardar el santuari la Verge pugenca, com a patrona (guia i protectora) de la ciutat i regne de València, i va deixar com a custodis als frares mercedaris, que constitueixen, en ple segle XXI, un pont entre l’Edat Mitjana i l’actualitat, perquè ells mateixos continuen habitant el monestir que els va donar el Conqueridor en 1240.

A la fi de novembre de 1274, a menys de dos anys de la seua defunció, Jaume I, junt amb la seua filla Violant d’Aragó i el seu espòs Alfons X el Savi, monarques de Castella i Lleó, “partent de València anaren tuït a madona Santa Maria del Puig de València” (Crònica de Muntaner, cap. XXIII). Van traspassar els tres junts la portada de transició al gòtic del temple pugenc, agraint-li a la Mare de Déu del Puig la seua protecció al llarg de la història i oferint-li auris presents. Els habitants dels pobles de l’Horta, entre València i Sagunt, van contemplar el seu rei i han seguit el seu exemple malgrat haver transcorregut huit segles.

Finalment, la veneració a la Verge del Puig la certifiquem, per part de Jaume I, quan a set escassos dies del seu sospir final, en el seu primer codicil testamentari, realitzat el 20 de juliol de 1276, a Alzira, va declarar les seues últimes voluntats, recordant-se del monestir del Puig de Santa Maria i la seua Mare de Déu, a la qual tant li devia ell i el nou regne de València. Per això va disposar una quantitat de diners per a l’obra de Santa María del Puig de València, on es custodiava la seua venerada Verge del Puig, protectora dels valencians i les valencianes.

Sense la religiositat que hem heretat de Jaume I i els repobladors i repobladores, els municipis de l’Horta no podríem explicar el nostre llegat festiu, moral, artístic, toponímic i lingüístic. La religió que portà al nostre territori el Conqueridor, per tant, és un motor històric i cultural que hem de conèixer tant ateus, creients com agnòstics, perquè ha conformat, vulguem o no, el nostre ampli patrimoni, que va més enllà de l’àmbit religiós i que s’endinsa en la nostra personalitat històrica i cultural.