José Antonio Montesa Giménez naix un 7 d’abril de 1973 al Puig. Comença a jugar a pilota just abans de prendre la primera comunió, coincidint amb l’obertura del frontó que, curiosament, hui porta el seu nom. I per a eixa primera comunió va demanar un guant i una pilota. Començava així una de les carreres esportives més espectaculars d’un dels veïns del Puig.

Montesa no recorda quin va ser el seu primer jornal jugant a pilota, pot ser quan tenia dihuit anys. Quan començà no té referents, simplement perquè no coneixia ningú, tan sols els que anaven al frontó del seu poble, com el Coloniero o Vicente Guillem, amb qui guanya la seua primera copa. Una vegada introduït en el món de la pilota, és clar, descobreix al gran Paco el Genovés, del que diu va ser el millor. Però qui realment influeix en el seu joc és Puchol, amb qui juga alguns anys. «El seu sobaquillo era impressionant», diu Montesa. Puchol veu en ell un gran jugador amb una bona esquerra i li ensenya a utilitzar-la.

Per a ell, un dia de partida era anar a jugar després de treballar. Si era cap de setmana i no treballava, podia cuidar-se un poc més, dinant abans i passejant. Un diumenge de final del Diputació s’alçava prompte i anava amb el gos a la muntanya, esmorzava pasta a les nou i, a les dotze, a jugar. D’ell és una frase que diu que, de vegades, tardava més a arreglar-se les mans que en jugar la partida.

José Antonio Montesa prova l’escala i corda al trinquet de Massamagrell als 14 anys, però tasta les males maneres federatives en la tria de jugadors i es desencanta. Després, quan mor son pare, deixa de jugar durant quatre anys i es posa a treballar per dur la família endavant. Més tard comença a jugar a galotxa en Puçol, Foios i Xirivella.

Viu els seus millors anys entre el 1997 i 2001, guanyant tres individuals i tres campionats de parelles de frontó, però, novament, coneix la part amarga federativa. Per no deixar-lo jugar amb la samarreta del seu patrocinador, decideix abandonar la pilota a tots els nivells. Després de la intervenció del diputat Jesús Castellano perquè jugara la final individual del 2001 i, una vegada acabada la final, entra un federatiu al vestidor i li diu que o juga amb les seues condicions, o no juga. Montesa, per ètica personal, torna a allunyar-se de la pilota, esta vegada durant set anys.

El retorn a les canxes

Va ser per una aposta d’una cervesa amb els amics, i vist que Lemay era el rei en aquella època, que decideix tornar el 2008 per a guanyar-li. Amb només dos mesos de preparació es presenta en un individual que Montesa acaba guanyant davant Lemay. Al mateix temps, torna a jugar a galotxa en Quart de les Valls que, durant cinc anys, és l’equip rei del carrer, perdent tan sols una partida a casa. No es planteja el fet de si haguera arribat a jugar professionalment al trinquet, encara que Arturo Tuzón pare, en veure’l un dia a Moncofa, li va dir que havia d’estar jugant a Pelai. José Antonio Montesa li va respondre: “Jo treballe”.

Diu que jugar amb els bascos Titín III o Xala ha sigut tot un privilegi i una experiència, igual que el mundial del 2000 a València, en el qual va ser campió del món de frontó junt amb Sarasol i Mezquita.

El que més valora de tots aquestos anys són els amics que ha fet, tornar a veure’ls i fer-se una cervesa amb ells. La pilota li ha donat moltes satisfaccions. No li dona cap importància al fet que haja sigut el millor jugador de frontó de tots els temps. Destaca jugadors com Canetero, Núñez o Àlvaro. Ha gaudit molt de la pilota i és feliç d’haver fet gaudir els altres, ja que sempre ho donava tot. Prova d’això és la final individual davant Paquito, que va jugar amb un esquinç al turmell.

Podia haver guanyat més campionats, però no volia ser el més gran renunciant a la seua ètica. A partir del 2009 torna a tindre problemes federatius i decideix no jugar més el campionat individual. Però sí que ho fa per parelles i li va donar un darrer campionat al Puig en companyia de Salva, el 2011.

Com a rivals més forts destaca Puchol i Lemay, així com els professionals Núñez, Àlvaro, Waldo, Sarasol o Cervera. Amb qui més a gust ha jugat és amb Puchol i Salva, el Genovés II i Puchol II, al qual coneix des que era un xiquet. Als joves els aconsella que juguen per gaudir, que quan no es divertisquen que s’ho deixen, i com a partida, es queda amb la final individual del 2008.

Que el frontó del seu poble porte el seu nom l’ompli d’orgull, però diu que potser hauria de dur el nom del Coloniero. Està content d’haver passejat el nom del Puig allà on ha jugat. No troba a faltar els temps passats ni els títols que haguera pogut assolir. Ara gaudeix els dissabtes jugant amb els amics. Creu que la pilota no ha millorat en els darrers trenta anys, que no hi ha prou suport al món professional i que José Cabanes, Genovés II, haguera pogut canviar les coses. Al final, qui més perd és l’aficionat.