Els Muedra de la Creu tenen pilota per a donar i vendre. A Juan i Jorge, pare i fill, se’ls suma ara Marta, que amb 16 anys progressa de manera extraordinària en el raspall femení. Acaba de pujar a primera categoria després de guanyar la Copa en segona

Si mirem enrere, es fa certa aquella frase que diu que mai sabem per on ens portarà la vida. Tot i la seua juventut, Marta Muedra, pilotària de la Pobla de Farnals, és un exemple clar d’aquesta dita. Acaba de guanyar, junt amb la seua companya Irene, la Copa de Raspall de segona categoria, cosa que els dona l’accés a jugar enguany en primera, la divisió més alta del món federatiu.

Marta té 16 anys, i només en fa tres o quatre que juga a pilota valenciana. El que ha sigut el seu esport des que era ben menuda ha estat la gimnàstica rítmica. La practicava amb la màxima intensitat, en l’àmbit de competició, i hi havia moltes expectatives posades en Marta com a futura promesa nacional. Per això, va ser molt difícil per a ella prendre la decisió, i més dur encara comunicar-la al seu entorn més pròxim.

Marta ja sabia què era la pilota valenciana perquè a casa la tenia, podríem dir que inclús per a desdejunar. Son pare Juan i el seu germà Jorge formaven part del Club de Massamagrell i es passaven els dies amb contacte directe amb l’esport autòcton. Per descomptat que encara ho fan, els Muedra de la Creu, però ara també amb la incorporació de Marta dins la nissaga familiar de pilotaris.

«Durant els últims mesos de dedicació a la gimnàstica rítmica ja venia de quan en quan al minitrinquet de Massamagrell a jugar per a divertir-me, però va ser quan m’ho vaig deixar que comencí a dedicar més temps al raspall», explica la jove. Juan Muedra va aprofitar l’ocasió que se li presentava per portar la seua filla al seu terreny, mai millor dit, i va aprofundir els entrenaments amb ella dins del trinquet. «Acostumada a aquella dedicació total a la gimnàstica rítmica, amb tanta exigència física i mental, per a mi vindre a entrenar a pilota era un alleujament”, diu la pilotària, que ha trobat en este esport una nova passió per a descobrir i investigar dia a dia.

Disciplina i responsabilitat

De la gimnàstica rítmica no se n’ha desvinculat. Ajuda a qui fou la seua entrenadora durant tants anys, Mapi Sangil —quasi una segona mare per a Marta—, a fer classes a les xiquetes que van a l’extraescolar de l’escola pública de la Pobla de Farnals, el CEIP Cervantes, on ella mateixa va estudiar tota la primària. Una estudiant exemplar, amb els valors de la disciplina i la responsabilitat, que va incorporar a la seua forma de ser gràcies a l’exigència de la gimnàstica, i que ara també aplica a la pilota. Pot ser per això en només 3 anys s’ha posicionat com una pilotària destacada dins la seua categoria, que també aspira a ocupar un lloc dins del món professional.

«Tant de bo poguera arribar a la màxima categoria, seria un somni acomplit, perquè hi ha un gran nivell en la pilota femenina professional», manifesta la jugadora, que diu que les seues referents són Ana de Beniparrell i Irene de Massamagrell al rest o Amparo de Montcada i Júlia de Tavernes de mitgeres. Eixa és la posició de joc de Marta, mitgera, per la seua agilitat en les cames i la capacitat de veure els espais a la canxa on col·locar la pilota i sumar quinzes.

Qui diria que Marta acabaria sent pilotària? Pot ser tampoc aquest siga el seu esport definitiu, qui sap per on li portarà la vida… El que sí està clar és que amb la seua determinació arribarà on vulga i que tindrà sempre l’acompanyament i l’estima de la seua família.