“Ser el guardià de les essències del poble és una gran responsabilitat”

Des de finals del passat mes d’octubre, després d’haver-se produït a l’ajuntament un enteniment puntual entre l’equip de govern i el de l’oposició, el poble de Foios té un nou cronista oficial.

“Ser el guardià de les essències del poble és una gran responsabilitat”

Entrevista a Daniel Corell, cronista de Foios

REDACCIÓ – Sergi Ruiz
FOTOGRAFIA – Sergi Ruiz
Des de finals del passat mes d’octubre, després d’haver-se produït a l’ajuntament un enteniment puntual entre l’equip de govern i el de l’oposició, el poble de Foios té un nou cronista oficial. Una figura amb una forta tradició a les nostres terres a qui se li encomana la missió de preservar la memòria col·lectiva de la seua localitat. El recent debut de Daniel Corell en el ram s’ha vist acompanyat per la publicació d’un estudi seu que ha tingut una molt bona acollida a Foios. Una obra que té com a tema central un dels moments més destacats al calendari per a qualsevol foier i foiera: la Festa d’hivern en honor a la mare de Déu del Patrocini, que el poble celebra sempre durant el segon cap de setmana de novembre.
  1. Qui és Daniel Corell, el nou cronista de Foios?
  2. Un docent de 52 anys, que en porta vint-i-cinc a les aules d’Alboraia intentant ensenyar alguna cosa de profit i que sempre ha tingut un gran interés per la història. I no únicament per la dels grans esdeveniments a nivell internacional o estatal, que també. Els fets que han anat passant al nostre entorn més immediat, per insignificants que puguen semblar, han contribuït probablement als anteriors o són una conseqüència més o menys directa d’aquells.
  3. D’on ve el teu interés per la història i per la de Foios en concret?
  4. Em vaig criar a la si d’una família en què jo era el més menut de tots. Els meus avis, les meues ties i els meus pares solien contar moltes històries del passat i fer referència als seus ancestres i vincles familiars. Recorde perfectament al meu avi patern, nascut el 1896, parlar-me de la Guerra d’Àfrica o de l’atemptat que va patir Alfons XIII el dia del seu casament. D’altra banda, tant el meu pare i la meua mare com els quatre avis meus són tots nascuts a Foios. Eixe fet, a priori, no té perquè fer-te més o menys apte a l’hora de conéixer i difondre el teu passat però, en el meu cas, crec sincerament que m’ha ajudat i molt.
  5. Què creus que té la història de Foios en particular?
  6. Això és molt senzill: que és la nostra. Els foiers i foieres tenen una personalitat prou marcada i saben ben bé que la seua pròpia història ha anat cisellant el seu caràcter i idiosincràsia. I el cronista, per tant, ha d’assumir la custòdia d’eixa memòria coral. Sent plenament conscient que el relat del passat no és monocolor sinó que pot escriure’s amb tintes de diferents tonalitats. No de qualsevol, òbviament, però sí amb un cert marge cromàtic.
  7. Què comporta la tasca d’un cronista oficial?
  8. El càrrec és honorífic, gratuït i, en principi, vitalici. Es fa gratia et amore. Debades i per amor al teu poble. Debades, ni un frare pega cabotades, diu el refrany. Doncs els cronistes sembla que sí. És una funció que et demana temps i, fins i tot, diners, però que te pot proporcionar, alhora, unes satisfaccions morals que poden compensar la teua inversió. Ser el guardià de les essències del teu poble és una tasca que pot comportar una gran responsabilitat i, al mateix temps, una forta càrrega emotiva.
  9. Quins temes has abordat en els teus treballs previs al recentment publicat per l’Ajuntament de Foios?
  10. La toponímia rural del terme municipal de Foios, les festes patronals -especialment les corresponents a les Coronacions i les biografies d’alguns caràcters populars, com ara la llegendària Comare de Foios o el carismàtic tio Merdero.
  11. Per què «La gran Festa d’hivern» del 1903?
  12. Perquè el 15 de novembre del 1903 tingué lloc a Foios una festa d’hivern en honor a la Mare de Déu del Patrocini extraordinària. En primer lloc, perquè se celebrà el tercer diumenge del mes i no el segon, com manava -i encara mana- la tradició. En segon lloc, per la notable afluència de públic, tant del mateix poble com de fora. I, finalment, pel fet d’haver estat objecte d’una destacada cobertura mediàtica, tant textual com iconogràfica, a través d’almenys dues publicacions periòdiques de difusió estatal. Casualitat o no, només dos anys més tard, el papa Pius X proclamava la Mare de Déu del Patrocini Patrona Canònica de Foios.
  13. Què més penses oferir al poble i quins són els teus pròxims temes d’estudi?
  14. Els pròxims temes d’estudi apareixeran en breu a un avanç que es podrà consultar a una secció de la pàgina web de l’Ajuntament, així com els meus treballs publicats, inclosa la versió integra de La Gran festa d’hivern del 1903. Es crearà una pàgina a una xarxa social on qualsevol podrà aportar i comentar fotografies antigues i també s’organitzaran dues visites guiades a l’any.