L’investigador Juan Bautista Tormos acredita al prestigiós artista Francisco Teruel l’autoria del Crist de les Ànimes d’Albalat dels Sorells

Com era possible que la talla més venerada d’Albalat dels Sorells, la del Crist de les Ànimes, fora d’autoria desconeguda? L’investigador Juan Bautista Tormos necessitava respondre la pregunta, per la qual cosa va emprendre una tasca quixotesca durant anys, visitant arxius, entrevistant els experts més reconeguts i examinant les obres dels artistes més representatius de l’art sacre valencià dels segles XIX i XX. Documentant-ne fins a l’infinit qualsevol dada i detall que l’ajudara a identificar qui havia tallat el Crist.

El resultat de la recerca, producte de la seua passió i el seu interés per divulgar la vàlua de l’art sacre valencià, és el llibre ‘La imatge actual del Crist de les Ànimes atribuïda a Francisco Teruel Francés’, un dels escultors de més prestigi a la primera meitat del segle XX. A més, la publicació coincideix enguany amb el 150 aniversari de l’advocació de les Ànimes a Albalat, commemorat a les Festes de setembre.

Biografia autoritzada

L’obra, a més d’identificar-ne l’autoria i datar la talla en 1939, suposa la primera biografia autoritzada de Francisco Teruel, un artista prolífic que des de ben jove, als 15 anys, el 1912, va començar els seus estudis a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Carles de València i va dedicar la seua vida a l’art sacre. “Als anys 20 ja signa imatges per a l’església de Sant Llorenç o la del Temple, a València. És autor també de l’icònic Santíssim Crist del Salvador i de l’Empar del Cabanyal. Tenia el taller enfront de les torres de Serrans. Un escultor distingit pel gremi de fusters de València, gran professional i un intel·lectual de l’època”, explica Tormos.

El camí de la seua investigació fins arribar a Teruel comença el 2005, amb el seu treball de final de Grau de Piano al Conservatori: una recerca musicològica sobre els Gojos del Crist de les Ànimes, molt arrelats a la cultura popular d’Albalat. “Sóc un humanista, un enamorat de la transmissió oral; en tots els meus llibres tinc testimonis de gent que expliquen com som”, diu l’autor.

17 anys de documentació

Aquesta investigació va propiciar el seu interés per divulgar l’art sacre en altres llibres i per identificar qui havia tallat el Crist d’Albalat. De fet, el títol que ara es publica és una mena de colofó d’una altra investigació, ‘Art Sacre. Imatges Església Parroquial dels Sants Reis’, editada el 2011 per la Diputació de València, on analitza, entre d’altres, la talla del Crist de les Ànimes, però sense aconseguir encara acreditar-ne l’autoria.

“Tots els mesos de la pandèmia, tancat, comence a investigar i organitzar el meu arxiu de 17 anys documentant l’escultura religiosa de la postguerra valenciana. Contacte els millors experts de tota Espanya”, explica Tormo. En aquest sentit, hi col·laboren escultors com ara José Estopiñá -deixeble de Teruel-, Josep Maria Rausell o Ricardo Rico; i professors i doctors referents de la Història de l’Art a Espanya com Enrique López Catalá, Antonio Bonet, Albert Ferrer Orts o José Manuel Moreno. El llibre recull l’anàlisi formal de la talla, comparada amb d’altres acreditades a Teruel, i les semblances hi estan comprovades.

Però, qui va encomanar la talla a Teruel? “No hi ha cap document sobre l’encàrrec. La va demanar el poble per suscripció popular. Hi ha la hipòtesi que el tramvia 24, des d’Albalat, tenia parada en l’església de Santa Mònica, on hi era el taller de Francisco Teruel, en un punt que facilitava la comunicació”, diu l’investigador.

Nicolau Claramunt, alcalde d’Albalat, explica que, a més de religiosa, la talla és molt important per a la cultura popular: “El Crist té molta devoció ací, la gent s’emociona a la baixà i la pujà, viu molt la part emotiva”. Claramunt confia que la situació sanitària facilite que l’Ajuntament puga organitzar una vetlada i diferents actes culturals per a aquests dies de Festes.

Homenatge a artistes valencians

D’una altra banda, Tormos apunta que el llibre ret una mena d’homenatge a diverses generacions d’artistes valencians oblidats pel món acadèmic, tot i ser de primer nivell: “La Universitat no ha tingut molt d’interés a investigar-los. A València hem tingut els millors obradors d’imatgeria religiosa tallada en fusta d’Espanya als segles XIX i XX. Artistes amb estudis superiors, grans mestres”. Del 1939 al 1965, només al carrer Cavallers de València, hi havia 12 tallers d’imatgeria religiosa, cosa que explica la importància de la indústria al voltant.

En aquesta línea, Tormos ja prepara un altre llibre sobre la nissaga Tena, tres generacions d’escultors referents de l’ofici. “El del mig, coetani de Benlliure, va ser el més important en la fusteria religiosa des de 1890 fins a la Guerra Civil, amb 50 treballadors al seu taller”, diu l’investigador. Així mateix, la Institució Alfons el Magnànim publicarà a la tardor un altre títol de Tormos, ‘Colps de batalla a l’Horta Nord’, on estudia les campanes de la comarca sota un marc d’història, de tradició i de tecnologia, ja que Tormos és professor d’electricitat i electrònica a l’IES Tierno Galván de Moncada. Un home, sense cap dubte, amb una ànima apassionada per investigar i divulgar els trets de la nostra comarca.