Amb els peus arrelats als orígens, Xavi i Pau deixen volar la seua imaginació per crear vídeos hilarants amb milions de reproduccions. Els bessons d’Alfara, amb l’alegria i la humilitat de sempre, triomfen en les plataformes virtuals amb el seu particular humor

Jesús i Adonis s’han convertit en tendència dins del món dels influencers, més concretament del món virtual de l’humor. Els coneixem com els germans Correncueros; o pare i fill; o entrenador i assistent. Però en realitat eixos són els personatges creats per Pau i Xavi, els Sepuls: dos bessons de 22 anys que, tot i viure a Montcada, proclamen el nom d’Alfara del Patriarca allà on van. Tenen arrels de Puerto Rico, perquè son pare és d’allí, però la família materna és del poble. El seu iaio Norat va ser el fundador del Club de Pilota d’Alfara i son tio Miquel n’és ara el president. Ells, els Sepuls, practicaven el bàsquet de menuts, i va ser d’adolescents quan es van endinsar en l’esport autòcton.

«La pilota, la família i els amics ens fan tocar de peus a terra», explica Xavi, després de parafrasejar la coneguda frase de Raimon que diu que qui oblida els seus orígens, perd la seua identitat. El seu germà Pau completa l’argument explicant que la consciència de caminar pels llocs habituals i de parlar amb la gent de sempre li fa recordar qui és i ser feliç amb allò que fa.

Situacions quotidianes

Açò enllaça amb el tipus d’humor que oferixen: esquetxos de menys de dos minuts en els quals plantegen situacions quotidianes amb bromes i girs inesperats que enganxen les persones usuàries de les xarxes en un bucle de rialles. «Alguns amics de la plataforma ens diuen que hem d’anar a viure a Madrid o Andorra, però no volem, perquè ens allunyaríem dels nostres orígens; no podríem fer els vídeos que fem si estem desconnectats del poble», expliquen els Sepuls. Perquè ells són de baixar al fang, d’arromangar-se els pantalons, de posar el cor en cada cosa que fan.

Saben que la sort ha estat determinant en l’escalada que han tingut en Instagram i TikTok, però darrere hi ha un treball invisible que va nàixer de la voluntat dels dos joves de deixar palesa la seua relació, el gran amor mutu que es professen, a través dels vídeos. «Des de ben menuts hem imitat els còmics que ens agradaven i hem fet paròdies de coses que se’ns ocorrien. Jo em vaig aficionar a editar vídeos i vaig pensar que seria bonic deixar testimoni d’allò que el meu germà i jo féiem per a divertir-nos», relata Xavi, i continua Pau: «Aleshores el nostre entorn més proper, amics i família, ens van animar a pujar els vídeos a xarxes. I els vam fer cas».

Qui els diria fa un any i mig que arribarien a tindre vídeos amb milions de reproduccions. Senten orgull perquè el més popular, amb més d’onze milions de visualitzacions, el van fer amb l’escola del Club de Futbol Base d’Alfara. Però també fan col·laboracions amb altres influencers que contacten amb ells, com Ibai Llanos, Javi Maska o Pepe y Lucas, altres estreles del gènere. Han gravat amb entitats com el València Club de Futbol i l’Acadèmia de Rafa Nadal s’ha interessat en ells. «Va ser molt loco quan ens contactaren per a fer la primera publicitat, d’una marca de cremes per a homes, perquè ni tan sols teníem representant», diu Xavi traslladant l’emoció d’aquell record. Ara són moltes les empreses de primera línia que sol·liciten la gràcia i l’enginy dels Sepuls per tal d’associar les seues marques al bon rotllo que els bessons desprenen, i ells han decidit aprofitar el moment per a dedicar-se a temps quasi complet a esta feina. Pau reivindica que el que fan és treballar, encara que els agrade: «Preparem el guió, busquem el vestuari i l’escenari, gravem les escenes amb cada vegada més qualitat tècnica, editem els vídeos… El fet de treballar no ha d’anar lligat necessàriament al concepte de sofriment».

Els Sepuls saben de la caducitat de les xarxes socials. «Tenim clar que som un producte capitalista i d’això és difícil escapar, però tenim molts projectes al cap per anar desenvolupant en el futur més enllà dels vídeos», esclarix Pau. De moment, han fet un monòleg a les festes del poble i no descarten continuar explorant la via dels escenaris. Qui sap si una sèrie, un pòdcast o promoure campus esportius. «Nosaltres som mestres, els nostres pares també ho són, i l’educació i l’ensenyament, més enllà de les aules, pot ser una altra forma d’arribar a la gent amb els nostres valors», reflexiona Xavi.

I d’això, de valors, no van curts, tot i ser tan joves. Als Sepuls no els cap el cor dins del pit. Els xiquets i les xiquetes de l’escola de pilota, d’on són monitors, els adoren. La família els acompanya amb grans dosis d’amor en este moment d’extrema visibilitat. Els amics de sempre seguixen sent guardians dels seus secrets i un poble sencer agraïx el somriure i la humilitat dels bessons d’Alfara.

Tenen com a referent humorístic de la infància a José Mota; fa poc que han conegut a Eugeni Alemany, a qui ja admiren; i per a ells «passar-se el joc seria fer alguna cosa amb Buenafuente i Berto». De moment, quinze, joc i partida per als Sepuls, a falta de vore a Jesús i Adonis en el vídeo de pilota valenciana que estem esperant amb moltes ganes.