Un documental impulsat per la Universitat Popular de València mostra les vides dels poblats nord en un treball de memòria col·lectiva amb què projectar la identitat local

“València és una ciutat de pobles, de barris i de persones. L’horta no sols és paisatge, sinó una realitat social i cultural, una manera de viure. Per això són tan importants els projectes de preservació i recuperació de la memòria col·lectiva. Resulta necessària la projecció de la identitat del poble, i sols hem començat a caminar”. Ofereix aquesta reflexió Tamara Martínez, alcaldessa (pedània) de Benifaraig. L’Ajuntament de València, a través de la Universitat Popular, està promovent la gravació i edició del documental “Recordant el poble” en aquest nucli de l’Horta Nord i en els de Carpesa i Cases de Bàrcena.

“En un món actual en què tot és immediat i individual en les xarxes, la memòria col·lectiva es perd. Abans era comuna la presència d’àlbums familiars en les cases, ara no, les imatges es guarden en dispositius no físics que prompte esdevenen obsolets. Cal recuperar eixe tresor que desapareix”, comenta Eva Máñez, la directora del documental que, junt amb Estrella Jover, recull els vídeo-testimonis que posen en valor records relacionats amb fotografies del segle XX, importants per a la vida personal de qui les porta. El conjunt ajuda a teixir un imaginari col·lectiu, la intrahistòria d’un poble. “La memòria col·lectiva és una història valuosa, és la vida real de persones menudes en actes quotidians”, manifesta Máñez. D’alguna forma, reviuen els versos del poeta del poble Vicent Andrés Estellés: “Els amors fan l’amor, les històries la història”.

Per a Máñez caldria completar la identificació popular portant el documental als instituts, on els majors podrien explicar als joves la història viscuda. Destaca que en els pobles es nota que corre el boca a boca: “Participen primer entre ells, meneges alguna cosa que genera debat de carrer, revifa la memòria i és compartida. Des de la reflexió personal naix un enyor i una esperança, un exercici positiu de pensar i imaginar el poble que volem”. I conclou amb tendresa: “Hem conegut històries personals molt boniques, no sempre a partir de fotos, com el jove que mostra el tatuatge d’un poema que sa iaia guardava en un calaix de casa, perquè per a ell Carpesa és eixa estima i eixa llibertat”.

Volem mirar d’una altra manera i contar com ha viscut la gent del carrer i com evolucionem. com la història passa a través de les persones

La directora de la Universitat Popular, Gemma Flors, exposa que mentre altres entitats se centren en les activitats, “nosaltres volem que la formació siga la manera de socialitzar, de generar ciutadania activa, d’oferir una integració còmoda. Propiciem espais d’encontre i des de la participació social ajudem a crear hàbits que alimenten el teixit social”. Eixe desig de ser un espai obert de trobada i de convivència passa per la implicació en el barri. I és clar que també per escoltar el veïnat i preservar la memòria mitjançant iniciatives com l’elaboració del documental.

Però els pobles del nord no són com els barris, tenen una personalitat específica. Com a indici menor, la UP ofereix els seus locals a les associacions dels barris, mentre que són els pobles els que cedeixen espais municipals. Siga com siga tots consideren que la col·laboració mútua funciona bé. “En el 2015 la UP no tenia oferta programada en Benifaraig, ara mantenen cursos de formació i accions dins del projecte ‘Coordenades’, i fem una valoració molt positiva”, diu Tamara Martínez, l’alcaldessa de Benifaraig.

Per la seua banda, Joan Francesc Estellés, alcalde de Carpesa, exposa: “Hem començat a ser consultats i volem que se’ns escolte. Ara tenim accés a subvencions de la Diputació com la resta de pobles i trobe que ha sigut una bona tasca de la regidora Consol Castillo”. Això no obstant, Estellés recorda que els alcaldes i alcaldesses dels poblats “som intermediaris, el poble no ens ha votat per al càrrec sinó que ens trien des de València i no disposem d’autonomia de gestió. Tenim certa sensació de desànim a causa de no controlar el pressupost”. Malgrat això recorda l’impuls cívic d’entitats com “Carpesa tria” per a tindre els requisits per a ser considerats entitat local menor. “Carpesa es considera poble en les seues expressions socials. Quaranta anys arrere el poble tenia vida de poble agrícola, la societat evoluciona i en part hem passat a ser poble dormitori… No podem avançar, mentre que els pobles veïns amb ajuntament han pogut desenvolupar-se i treballar alternatives”, manifesta Estellés.

L’alcalde recorda altres iniciatives de reflexió sobre què és el poble en l’actualitat, algunes “passen i no queden” com En peu d’Art i altres, com els vídeos testimoni de l’Arxiviu de la Universitat de València, “poden quedar. Si la UP té la capacitat de crear arxius organitzats i accessibles a tots, investigadors i particulars, si queda romanent, fantàstic, perquè la iniciativa ha remenat la gent més major”.

En este sentit, la responsable de comunicació de la Universitat Popular, Anna Gimeno, confirma que el projecte no és cap anècdota i respon a un valor ciutadà i institucional: “Amb els documentals som coherents amb l’objectiu de donar protagonisme a les persones. Volem mirar d’una altra manera i contar com ha viscut la gent del carrer i com evolucionem. Com la història passa a través de les persones i els modifica la vida”.