La Llar del poble

“Nosaltres parírem la Llar”, comenta amb orgull Domingo Hurtado, veí de Bonrepòs i Mirambell. Ell va ser una de les persones implicades en la construcció d’aquest edifici a finals dels anys 50. Com a membre rondalla La Pilarica que es va formar en aquells temps, recorda el moment en què José Carretero, el seu director, va llançar el suggeriment de crear un espai que poguera acollir esdeveniments de caràcter cultural.

La Llar del poble

REDACCIÓ – Manuel Regidor
FOTOGRAFIA – Domènec Hurtado
L’Ajuntament de Bonrepòs i Mirambell ha adquirit la Llar Parroquial, un edifici d’ús social i cultural que el veïnat va construir a finals dels ’50 i que roman tancat des del 2016 per no estar correctament insonoritzat

“Nosaltres parírem la Llar”, comenta amb orgull Domingo Hurtado, veí de Bonrepòs i Mirambell. Ell va ser una de les persones implicades en la construcció d’aquest edifici a finals dels anys 50. Com a membre rondalla La Pilarica que es va formar en aquells temps, recorda el moment en què José Carretero, el seu director, va llançar el suggeriment de crear un espai que poguera acollir esdeveniments de caràcter cultural. Ho fa fer a un concert que la formació realitzava en un magatzem de creïlles, una imatge que deixava clara la importància de dotar al municipi d’un espai d’espectacles i reunió.

L’alcalde del poble, el senyor Honorat, va entendre la demanda del veïnat i va comprar una parcel·la triada pels joves. La va cedir a l’Església —que ha sigut la propietària de l’immoble fins fa poques setmanes— i començaren els treballs de construcció de la Llar. La mà d’obra l’aportaren els veïns i veïnes voluntàriament. Joaquin Raga, altre dels membres de la rondalla, recorda com s’hagué de demanar permís a l’Arquebisbat per a treballar els diumenges. També els viatges al barranc del Carraixet amb carros i carretons per a arreplegar arena, grava i altres materials de construcció, dipositats per les aigües de les pluges que provocaren la riuada del 57. “Es varen ajuntar moltes persones que abans no tenien relació entre elles”, rememora Joaquim. “No era un grup aïllat, va col·laborar tot el poble”, narra. Tan prompte com s’instal·laren quatre parets, encara sense sostre, començaren les activitats. “Una vegada estava alçat el local, vàrem dir: ara a fer teatre”, comenta Domingo.

“Féiem un esforç enorme”, conta Joaquim. “Assajàvem totes les nits per a representar una obra i un sainet diferents cada setmana, i els diners que aconseguíem amb les entrades els invertíem per a seguir construint l’auditori”, explica. Aquest treball el desenvolupaven una quarantena de veïns i veïnes i, malgrat fer-ho per afició, el nivell d’autoexigència era alt. “Totes les sessions s’omplien”, afirma Domingo.

L’edifici també s’aprofità per a realitzar altres esdeveniments. La Llar compta amb l’orgull d’haver albergat la fundació de la Unió de Llauradors i Ramaders. Al llarg dels anys s’han projectat pel·lícules, han actuat artistes de la talla de Raimon i les associacions locals n’han fet ús d’aquestes instal·lacions per a esdeveniments de tota mena. Fins i tot s’han celebrat banquets de boda. A finals dels 90 es varen construir dues altures addicionals perquè la Societat Musical de Bonrepòs i Mirambell disposara d’un espai propi.

Però un seguit de denúncies a causa del soroll produït per les activitats de la Llar, que no complix amb les lleis d’insonorització exigides a espais com aquest, va forçar el tancament en 2016. Després de moltes negociacions, fa poques setmanes l’Ajuntament ha passat a ser l’entitat propietària de l’immoble, en signar una permuta amb l’Església a canvi d’un solar municipal. Així, serà el Consistori qui haja de fer front a la reforma imprescindible de la Llar per a assegurar la bona salut del teixit cultural i associatiu de Bonrepòs i Mirambell.

Com exposa Domingo, “la Llar va unir al poble”, i ho va fer forjant vincles a través de la cultura. El seu fill, Doménec Hurtado, actualment està coordinant la gravació d’un documental audiovisual sobre l’immoble produït per Estudi Sorells. Aquest veí evoca que va actuar sobre l’escenari de la Llar per primera vegada amb la banda de Tavernes Blanques. Aquell concert va servir per a impulsar la creació de la societat musical de Bonrepòs i Mirambell.

També, algunes de les persones que en el passat formaven part de la rondalla ‘La Pilarica’ fundaren anys després la rondalla ‘La Tornada’; un retorn que mostra l’existència d’unes inquietuds culturals que no es poden entendre sense la Llar. Ara tots esperen que retorne també eixe espai que veïnes i veïns erigiren amb les seues mans, perquè continue sent la Llar de tot el poble.