AASecundaries

Encara tremolem amb l’home del sac o el coco, però antigament existien llegendes que apareixien per boca dels nostres iaios, i eren un malson per als xiquets. És el cas del greixero, una figura fantàstica que matava els xiquets i utilitzava les parts dels seus cossos amb finalitats terapèutiques.

Vicent Sebastià, conegut també per Vicent d’Anna, va ser un escriptor i músic autodidacta que va reflectir en les seues poesies la identitat de Puçol i de l’Horta Nord durant la primera meitat del segle XX.

Quan l’any 2010 l’escriptor Josep Lozano va fer la crida per a donar vida a “un esdeveniment identitari, cultural i cohesionador”, proposà commemorar el naixement de Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 4 de setembre de 1924 – València, 27 de març de 1993).

ó i la posada en marxa de la Jutera, l’any 1927, la fita més important de la seua industrialització. Aquella Horta Nord de principis de segle XX vivia inserida en l’univers agrícola tradicional.

Del 8 de novembre al 9 de desembre, Rocafort acull l’exposició dels quadres que Doro Balaguer tenia encara en el seu taller, una selecció d’inèdits. Un homenatge des de la proximitat a l’artista que des del 1994 se n’havia fet veí, en jubilar-se del negoci familiar de passamaneria del centre de València.

Vicent Montalt va nàixer a Bonrepòs i Mirambell fa 35 anys i, com moltes altres persones de la comarca, va començar a estudiar música quan era molt jove. Quan tenia 8 anys es va apuntar a la coral infantil i a la recentment fundada escola del municipi i l’any següent va començar a tocar l’oboé.

El paisatge està ple d’històries velles, de silencis que romanen arrapats als darrers reductes que els expliquen. Els fumerals d’Alfara són l’últim testimoni de la intensa activitat rajolera que va mantenir aquest poble de l’Horta durant gairebé tot el segle XX.

L’atracció dels valencians pel foc és evident. Des dels saraus fins als actes més solemnes, la pólvora impregna bona part dels esdeveniments que es desenvolupen al territori. Ja estiguen convertits en l’element protagonista o siguen una peça addicional, coets, traques i petards són inherents a moltes de les accions socials en les quals participem.

L’innegable valor paisatgístic i patrimonial de l’Horta, junt amb la proximitat a la ciutat de València i la necessitat de diversificar productes per a descentralitzar el turisme del cap i casal, fan que el nostre entorn tinga una enorme potencialitat per a establir un model territorial basat en la sostenibilitat i la participació ciutadana.

Parlar de música contemporània en l’Horta Nord és parlar de “Rafel Festival”, una iniciativa musical que de nou tindrà lloc en el mes d’Octubre a Rafelbunyol i que enguany arriba a la setena edició amb l’objectiu de seguir obrint l’espectre musical a tots els públics, i no solament a l’àmbit professional.

Zayyan ibn Mardanix, últim rei musulmà de València, va signar a Jaume I la rendició de la ciutat el 28 de setembre de 1238 després de 5 mesos de setge. El 8 d’octubre va abandonar la ciutat i l’endemà, dia de Sant Dionís, Jaume I, acompanyat del seu seguici, va realitzar una entrada solemne.

Arriba la tardor. Cauen les fulles dels arbres, com les del calendari, i encetem el tram final de la legislatura. És indubtable que en aquestos últims anys hem trobat un millor accés a la Cultura a la major part dels pobles de l’Horta Nord. Ha augmentat la programació d’activitats i la varietat dels espectacles, i la població n’és més lliure per a sentir-se estimulada per la realitat que l’envolta.

Diuen que l’ésser humà és capaç d’adaptar-se a qualsevol medi natural per molt hostil que aquest siga, que li podria dir llar a qualsevol espai. No dubte que siga cert, això. Ara, jo, que he recorregut tantes terres com el cantant de La Malaguenya de Barxeta, no em sent en cap lloc com a l’Horta, això sí, si exceptuem el mes de juliol (Juliol, ni dona ni caragol), en què la temperatura es convertix en una mar d’onades insuportables de calor.

Inicialment, el polèmic tercer carril de la V-21 podria augmentar la fluïdesa del trànsit en este accés a la ciutat de València. Tanmateix, a mitjà i llarg termini, acabarà col·lapsant-se. La solució per als embossos no passa per ampliar la capacitat de càrrega de les carreteres, sinó per reduir el volum de vehicles que circulen per elles.