AASecundaries

Quantes portes romanen encara tancades per a nosaltres. Algunes ens atrevim a obrir-ne algunes. Traguem el cap i anem donant passes per a ocupar xicotets espais que habitualment han estat acaparats pels homes, tot i que sabem que d’una empenta ens poden xafar els dits.

In mute, Candela Roots i Vi Blau ens conten com encenen el ritme de l’escena musical de l’Horta des d’una perspectiva de gènere. Està considerada la perspectiva de gènere als concerts i festivals del nostre territori o, per contra, la programació segueix estant masculinitzada?

Ol a ceba. Ol a ceba en els camps que envolten Borbotó. Ol a ceba en el camí de Montcada. Ol a ceba. La seua dolçor té un component evocador. No és casual. Ja ho deia Einstein: Déu no juga als daus. És el fruit de mesos de treball, és la collita d’hores donades a la terra.

Deu ser per culpa de la falta crònica de temps, ganes o curiositat. Deu ser perquè n’hem abusat molt i ara ens n’excedeix l’interés. Deu ser perquè, en realitat, ja fa temps que hem perdut la capacitat d’admirar-la. No sabríem concretar-ne la causa, però la qüestió és que ens passegem per la vida ignorant una bona part de la bellesa del món. Sembla com si el nostre esperit s’encabotara a refusar les formes artístiques que ens situen a l’illa de la saviesa i n’impregnen el paisatge.

Allò que val és la consciència de no ser res si no s’és poble”. Encetem Espai Carraixet amb aquests versos de Vicent Andrés Estellés, per a reivindicar el nostre mode de vida, les tradicions locals, el desenvolupament artístic i el conjunt de les manifestacions en què ens expressem els éssers humans de la nostra comarca.

Quan encara digerim la sorpresa que agreuja el pesar per la mort de l’amic Manel, aprofitem opinions de companys del gremi poètic per a presentar-lo com a pont de complicitats, poeta popular amb 11 llibres publicats, i veí implicat amb la ciutadania de l’Horta Nord.

Assistim a una progressiva regressió autoritària de l’Estat espanyol, enfront de la qual la defensa dels drets civils són un pilar fonamental d’un projecte de societat més respectuosa amb la pluralitat i més democràtica.

La paraula cultura, com tantes altres grans paraules (democràcia, llibertat, drets humans…) és també una mena de contenidor buit o de significant flotant, que diria el politòleg Ernesto Laclau. En conseqüència, cal omplir-lo de significat i el seu significat, en funció de qui, de com o de quins interessos amague o explicite, podrà ser més o menys alliberador, innovador o convencional.