“La peça que escoltareu a continuació no està fixada en paper, naixerà en aquest moment, i no tornareu a escoltar-la de la mateixa manera si no és que la graveu”. El 5 de maig, al costat de l’imponent Molí d’Alfara, el compositor Óscar Vidal introduïa amb aquestes paraules la interpretació de la seua peça De fecunditats i altres voreres. Sense cap partitura, Vidal feia una sèrie de gestos que els intèrprets de l’Agrupació Musical d’Alfara del Patriarca, distribuïts al voltant de la séquia, responien amb improvisació. Un xic i una xica recitaven textos dedicats a l’horta, un ordinador emetia sons electrònics i el públic, barrejat entre els artistes, interpretava, amb admiració o incredulitat, però mai amb indiferència, tot el que veia i escoltava.

Aquesta va ser una de les actuacions que formaren part del certamen Horta Sonora, un projecte de composició musical organitzat pel col·lectiu cultural Nitrato de Chile. A través de la iniciativa s’atorgaren quatre beques per a finançar la producció d’una peça contemporània que havia de complir dues condicions: estar inspirada en el nostre entorn natural i que poguera ser interpretada per alguna agrupació dels pobles de la Mancomunitat del Carraixet, que ha col·laborat amb el projecte.

A més de la producció d’Óscar Vidal, el 5 de maig els voltants del Molí d’Alfara acolliren la interpretació de “Les Ones de la Terra”, peça composta per Carles Lizondo que va interpretar la Societat Renaixement Musical de Vinalesa. El dia 12 les actuacions es traslladaren al Motor del Terset de Foios, on l’Associació de la Música Tradicional Pepe Penya del municipi va tocar “Säniya”, de Gerard Valverde i Sarah Claman, i la Societat Musical de Bonrepòs i Mirambell va interpretar “Matalafs i Tremolors”, de David Alarcón.

Les dues jornades s’iniciaren amb una cercavila que va conduir a les persones assistents a través de l’horta fins al punt on se celebraren els concerts. Sobre eixa mateixa terra que durant centenars d’anys ens ha alimentat, l’avantguarda i els costums es fusionaren equilibradament, sinergia que va donar com a resultat una experiència eclèctica, familiar d’alguna manera, però estranya en molts sentits. “Estem i no estem preparats per a tot i per a res”, opina Carles Àngel Saurí, president de Nitrato de Chile, conscient de la radicalitat sonora de les produccions becades. “El públic està preparat per a escoltar les peces, però no està acostumat”, exposa.

Sobre eixa mateixa terra que durant centenars d’anys ens ha alimentat, l’avantguarda i els costumses fusionaren de manera equilibrada

Horta Sonora és un dels projectes més professionals que ha de-senvolupat Nitrato de Chile fins al moment. La idea va sorgir de Vicent Muñoz, membre de l’associació i músic de Foios. Ell sempre ha concebut la música des d’un punt de vista contemporani però, al mateix temps, forma part d’una banda. Aquesta doble vessant va derivar en la projecció del certamen. “Sempre que comencem un nou projecte, ens fixem en els elements que tenim al voltant”, relata Carles. “Tenim horta i tenim música, i com que mai no havíem realitzat un projecte sonor d’aquestes característiques, ens vàrem decidir a fer-ho”, detalla.

CULTURA DES DE BAIX

Nitrato de Chile va començar la seua activitat fa aproximadament dos anys. Actualment és una associació sense ànim de lucre formada per 6 joves procedents de diferents pobles de l’Horta Nord, que han desenvolupat exposicions de pintura, fotografia o il·lustració, així com mostres de curtmetratges.

L’any 2017, tingué lloc una altra acció molt destacada: l’associació es va encarregar de preparar un seguit d’activitats culturals durant quatre caps de setmana a Meliana. “Volíem reviure la presència que la indústria del mosaic de Nolla va tindre a la població”, explica Blanca Sanfélix, membre de Nitrato de Chile. “L’objectiu va ser adaptar-lo al nostre segle a través de la mirada particular de l’artista amb diferents intervencions”, afegix.

Tant Horta Sonora com les activitats envers el mosaic de Nolla manifesten quina és la filosofia de Nitrato de Chile: l’aprofitament i interpretació dels elements que formen part de l’entorn de la comarca, des de l’horta fins a la indústria tradicional. El president del col·lectiu opina que les iniciatives més interessants “sorgeixen quan es programa des de la base social i no tant des de les institucions”. Així, l’associació aconsegueix impulsar la dinamització cultural des de dins, des de la comprensió en profunditat d’un context. El punt de partida de cada projecte ha pogut semblar vetust, però resulta suficientment ric com per a inspirar obres que demostren que aquesta terra continua molt viva.