Dels 35 anys que tinc, he viscut 31 a l’Horta Nord. Sols vaig eixir per a anar a estudiar al Conservatori Superior de Castelló durant 4 anys i he de dir que em va agradar molt. La primera llibertat d’eixir de casa dels teus pares, anar a dormir a les tantes entre setmana tenint classe l’endemà, aprendre a fer la compra com toca, cuinar receptes dels teus companys de Reus, Cullera, Guadassuar… Ahí vaig conéixer una nova llibertat que no coneixia fins eixe dia i em va enriquir de “lo més”.

La resta de llocs on he viscut és a Massalfassar (el meu poble), Rafelbunyol, València i Alboraia, que és on estic actualment. La llibertat que tinc ara no es pareix en res amb la de fa 10 anys.

Saps quin plaer dona passejar per l’horta un dimarts pel matí? Anar entre camps, olorar les cebes que estan eixint, saludar a un llaurador “ieee, bon dia!”, escoltar el silenci… Si estàs per Alboraia, pots optar per anar al costat del Barranc del Carraixet, que de la mateixa manera que té l’encant dels ànecs i la flora diversa, t’omplis de ràbia de vore’l per altres trams ple de fem. Però què li anem a fer, l’ésser humà és imbècil i meravellós a parts iguals.

L’únic lloc on ja no es respira igual a l’horta d’Alboraia és pel costat de l’autovia, on han tirat avall el Forn de Barraca i altres edificis

I què em dius de tindre la platja a 2’5kms, que en 10 minuts et plantes amb la bicicleta? Pots anar tant per carretera entre camps o pel barranc, que passes per l’Ermita dels Peixets, que sincerament, acabada de reformar vos aconselle anar a dotorejar-la. Si el passeig el fas al matinet el que pots (deus) fer com a bon valencià és anar a esmorzar. Un bon entrepà, amb els seus cacaus i olives “xafaes” i, per a rematar, un “cremaet”. Busca aquell bar on entre les 9.30 i les 11.30 estiga ple de gent major, eixos sí que saben!

Jo em dedique a la música professionalment i no tinc un horari fix de feina, de manera que la rutina de buscar l’aire pur entre camps o al mar no és fàcil, però sempre ho intente i busque el momentet de la setmana, com a mínim per a agafar forces. La terreta té molts llocs on encara que siguen uns minuts al dia, et recarrega les piles.

L’únic lloc on ja no es respira igual a l’horta d’Alboraia és pel costat de l’autovia, on han tirat avall el Forn de Barraca i altres edificis per a poder construir un altre carril a la V-21, on tot el món sap que les cues per a entrar a València seguiran.

Ens volen privar de llibertat, però no els ho ficarem tan fàcil. L’Horta és vida!