El PGE d’Alboraia, una nova amenaça a l’Horta

El passat mes de setembre l’enderroc del forn de Barraca, esdevingut símbol de la lluita contra l’ampliació de la V-21, va servir com a cru recordatori de la situació actual de l’horta. La llei de protecció de l’horta de València, aprovada en febrer de 2018 és un avanç i un instrument positiu, imprescindible, però no és, dissortadament el final de res. Seguirem veient camps arrasats per les màquines i alqueries enderrocades si no hi ha un canvi de paradigma i accions decidides per part de les autoritats.

El PGE d’Alboraia, una nova amenaça a l’Horta

Marc Ferri (Col·lectiu Per l’Horta)

El passat mes de setembre l’enderroc del forn de Barraca, esdevingut símbol de la lluita contra l’ampliació de la V-21, va servir com a cru recordatori de la situació actual de l’horta. La llei de protecció de l’horta de València, aprovada en febrer de 2018 és un avanç i un instrument positiu, imprescindible, però no és, dissortadament el final de res. Seguirem veient camps arrasats per les màquines i alqueries enderrocades si no hi ha un canvi de paradigma i accions decidides per part de les autoritats.

El millor exemple el trobem en la pròpia Alboraia. Mentre queia el forn, es tancava la fase d’al·legacions del Pla General Estructural d’Alboraia. Un projecte que quintuplica l’impacte de l’ampliació de la V-21, amb 264.000 m2 d’Horta amenaçada. Impulsat pel govern local del PSOE que argumenta una millora de les dotacions urbanes -parcs, escoles i instituts- per a justificar la destrossa.

Des de Per l’Horta denunciem que implica la tornada de les polítiques especulatives a l’Horta, ja que l’objectiu reconegut pel municipi és reclassificar horta per sufragar deutes i millorar la capacitat econòmica de l’ajuntament. Tot just com el projecte impulsat pel PP el 2011, partit que ara dona suport al PGE socialista. El projecte aposta per la vella política desenvolupista a costa de l’Horta, planejant una ampliació del polígon industrial i de l’ecoparc, del tot innecessàries.

La Llei de Protecció de l’Horta de València és un avanç i un instrument positiu però no és el final de res

A més de l’impacte sobre una horta plenament productiva, el que ha alçat les protestes del veïnat i la majoria dels partits polítics és la manca de participació ciutadana i el catàleg de proteccions en el centre històric i en especial el litoral, ja que és a les platges de Patacona i Port Saplaya on es concentren la majoria dels 2800 nous habitatges previstos. Especialment polèmica és la projectada construcció de 865 habitatges nous a l’actual pàrquing del centre comercial Alcampo. En conjunt, el PGE preveu un irreal creixement de la població d’Alboraia de fins a un 40%, inaudit en un moment en què es perd població al conjunt de l’Estat.

I la llei d’Horta?

Com hem apuntat, la Llei d’Horta ha estat un avanç, però té clares limitacions. Una de les principals és la introducció de la figura de les “zones rurals comunes” (ZRC), que han restat sense protecció a expenses de futures reclassificacions municipals. Les ZRC d’Alboraia corresponen, precisament, a eixos 264.000 m2 d’horta que es pretén sacrificar. La Llei d’Horta tenia prevista aquesta afecció, per la qual cosa serà difícil que la Conselleria de Territori pose cap limitació sense pressió ciutadana. En temps d’emergència climàtica l’horta és, encara més, un valor a protegir i projectes com aquest PGE i altres que vindran a pobles de l’horta perden encara més el seu sentit.