“Esto es hermoso, muy hermoso. Es como un poco de paraíso, sobre la huerta flamean todos los verdes, todos los amarillos, todos los rojos, el agua roja de esas venas surca graciosamente y abastece el cuerpo de esta tierra. ¡Cuánto ha debido laborar el hombre para conseguir esto! Los valencianos están orgullosos de su tierra que no tienen que desgarrar sino acariciar con el mimo con que se besa a una muchacha. Esto que yo amo y admiro como una bendición”. Aquesta és l’opinió d’Antonio Machado que recollia el periodista Pla i Beltran el 1937. Paraules que podem llegir en un mural a tocar de Villa Amparo, la seua residència en Rocafort del 36 al 38.

L’emplaçament va ser el seu refugi durant la Guerra Civil, abans de fugir cap a l’exili a França. La poesia i l’obra de Machado durant la seua estada a València van estar tremendament afectades per les circumstàncies del moment. Per a ell, l’horta valenciana era “un poco de paraíso”, un oasi entre les pessimistes circumstàncies del moment. A Rocafort, a més d’escriure poesia, va col·laborar en periòdics i revistes, va signar manifestos en defensa d’ideals de progrés i va mantenir una intensa correspondència amb intel·lectuals de l’època, alguns fins i tot el van visitar en la seua casa al costat del passeig de la séquia, enfront de l’horta.

HOMENATGE MACHADIÀ

Cada any, amb motiu de l’aniversari de la seua mort, el 22 de febrer de 1939, Rocafort commemora al poeta amb activitats entorn del seu llegat creatiu, filosòfic i vital. A més, en aquesta ocasió, el programa ha suposat el colofó a la presidència de Rocafort en la Xarxa de Ciutats Machadianes, que ha ostentat l’últim any i que finalitza al març. La Xarxa està formada per les localitats on el poeta va residir al llarg de la seua vida: Sevilla, Sòria, Baeza, Segòvia, Cotlliure (El Roselló) i Rocafort. Des de 2015, la localitat forma part del grup per a reivindicar el pas del poeta pel poble, així com donar a conéixer el patrimoni cultural de Rocafort.

L’homenatge d’eixos dies va comptar, entre altres activitats, amb la presentació del llibre ‘Ya estamos solos mi corazón y el mar’, de María José Ramos, que reuneix onze contes amb el relat dels tres últims anys de vida de Machado. L’autora, enamorada de la seua obra des de xiqueta, segons va explicar, ret un senzill tribut a Machado i a totes les persones que, com ell, van haver de fugir a l’exili durant la guerra.

D’altra banda, l’alumnat de l’IES Comarcal va protagonitzar un recital de poemes de l’autor que va repassar gran part del seu llegat, amb especial atenció a la seua producció a Rocafort; i la companyia Erythrina Teatre va representar una obra inspirada en una de les cites més cèlebres del poeta, quan va exposar: “En cuestiones de cultura y de saber, sólo se pierde lo que se guarda; sólo se gana lo que se da”. Les activitats van acabar amb un recorregut dels xiquets i xiquetes del CEIP Barranquet pels llocs vinculats a Machado en Rocafort, en els quals també van llegir alguns dels seus versos.

VILLA AMPARO COM A PATRIMONI

La Generalitat estudia comprar Villa Amparo i dotar l’espai d’un projecte cultural d’ús públic. L’Ajuntament de Rocafort està participant en les negociacions amb la família propietària de la finca perquè el Consell adquirisca la residència del poeta, que recentment estava a la venda en un portal d’internet per 2,4 milions d’euros.

Això no obstant, més enllà de la capacitat de la Generalitat per afrontar la compra de l’immoble, el principal repte serà que Villa Amparo tinga un contingut d’interés a l’altura del llegat del veí més il·lustre de Rocafort, que honre al poeta com mereix i retorne part del que va deixar en les cultures mundial i valenciana; que servisca perquè el públic tinga present la seua obra, els seus ensenyaments i el seu compromís humà, de llibertat i justícia; i perquè els joves puguen descobrir la vigència dels pensadors que, com ell, van lluitar contra la barbàrie per ideals de progrés.

[Show slideshow]