Cinc setmanes ha durat la vaga del professorat públic no universitari de la Comunitat Valenciana, que ha estat acompanyada de tot un torrent de dimissions de càrrecs directius. La reducció de ràtios, la millora d’infraestructures, l’ús del valencià, l’ampliació de les plantilles docents o la recuperació del poder adquisitiu.
L’escola fa ressonar l’horta
REDACCIÓ – Manuel Regidor
FOTOGRAFIA – Ressona l’Horta
Cinc setmanes ha durat la vaga del professorat públic no universitari de la Comunitat Valenciana, que ha estat acompanyada de tot un torrent de dimissions de càrrecs directius. La reducció de ràtios, la millora d’infraestructures, l’ús del valencià, l’ampliació de les plantilles docents o la recuperació del poder adquisitiu a través de millores salarials són algunes de les reivindicacions que, des dels sindicats, exigixen al govern autonòmic. La suspensió temporal de la vaga, que deixa la porta oberta a una reactivació el pròxim curs, arriba amb la firma d’alguns acords parcials, després de les negociacions amb la Conselleria d’Educació, que sembla no compartir la idea d’una educació pública de qualitat com a base d’una societat justa, igualitària, cohesionada i, en definitiva, avançada.
En este context s’ha celebrat la quarta edició de Ressona l’Horta, un esdeveniment que va reunir al parc Rei En Jaume de Foios al voltant de 400 xiquetes i xiquets de les corals de nou escoles públiques i concertades de l’Horta Nord. La cita va tindre lloc el diumenge 24 de maig, després de posposar-la un dia per la convocatòria de la multitudinària manifestació organitzada el 23 de maig emmarcada a la vaga.
Es tracta d’una proposta extraescolar en què les corals de les escoles participants interpreten conjuntament una sèrie de cançons al voltant d’una temàtica concreta. La primera edició, desenvolupada a Bonrepòs i Mirambell, va tindre un enfocament futurista; a la segona, que va tindre lloc a Alboraia coincidint amb el centenari del naixement de Vicent Andrés Estellés, els joves entonaren versos del poeta valencià; la tercera, organitzada a Montcada, va tindre com a epicentre el concepte d’AMOR, en majúscules.
L’empoderament femení
Per a l’edició de 2026, s’interpretaren temes inspirats en la novel·la La Trena, de l’escriptora francesa Laetitia Colombani, una obra que narra la història de tres dones amb circumstàncies molt diferents procedents de l’Índia, Itàlia i Canadà. Les seues vides, que acaben entrellaçades, tenen un fons comú: el desig d’empoderament femení. El muntatge va combinar textos recitats amb peces musicals, que varen estar orquestrades per un grup de músics format especialment per a l’ocasió.
La materialització d’esta iniciativa és possible gràcies a la dedicació del professorat més enllà de les hores de docència. Totes les peces interpretades són adaptacions o cançons originals compostes pels professionals implicats i exigix la realització d’assajos, tan dins de cada centre, com juntament amb la resta d’integrants. Es tracta d’una feina que evidencia el compromís del conjunt de mestres amb el desenvolupament no només acadèmic, sinó també cultural, de l’alumnat. «Amb Ressona l’Horta volem donar-li més valor a l’educació musical, que els joves vegen que té una finalitat, en este cas, produir i viure un espectacle», explica Vicent Ros, mestre de música del CEIP El Crist de Meliana i director del cor del col·legi. «Les rivalitats que podrien sorgir entre els diferents centres en un altre context desapareixen, ja que tots tenim un propòsit compartit, a més de fomentar-se valors com la responsabilitat, la sensibilitat, l’empatia, l’escolta o la valoració del treball dels altres», assenyala. «Creiem que és un projecte amb projecció a futur que aporta molt a les escoles participants i esperem que el pròxim any ens acullen en un altre poble», manifesta Vicent Ros.
La celebració de l’esdeveniment a Foios va propiciar la incorporació del CEIP Mare de Déu del Patrocini del municipi al recital d’enguany, després d’emetrete una invitació que el centre va acceptar. Des de l’Ajuntament del poble es mostren molt agraïts perquè es triara el municipi per a la celebració i el valoren com a un èxit. «El parc es va omplir d’infants i famílies unides en un projecte comú d’escoles públiques i concertades que posa en valor la música, i des del consistori estem molt contents amb el resultat», declara Juan José Civera, regidor de Cultura, Educació i Festes del municipi.
Dimensió especial
El context d’enguany ha conferit una dimensió especial a la quarta edició de Ressona l’Horta. El fet de traslladar a l’endemà la celebració per no fer-la coincidir amb la manifestació va tornar a posar damunt la taula la urgència d’atendre les necessitats del professorat, que amb iniciatives com esta demostra el seu compromís amb la formació integral dels més joves. Ressona l’Horta involucra a xiquets i xiquetes en un projecte extraescolar, que trasllada a les places el treball desenvolupat a les aules i fomenta la convivència amb altres joves i la cohesió del territori. Tot açò només és possible gràcies a la dedicació desinteressada d’uns professionals dels quals depén no només el progrés acadèmic, sinó també el creixement personal i humà de les noves generacions.

