Els camins de les fabriqueres cap a la Jutera de Foios

Com sol passar en l’àmbit de la memòria comunitària, les històries de vida no discriminen les referències a la duresa de les condicions de vida de les situacions de joia i humor, en un exemple de resiliència monumental.

Els camins de les fabriqueres cap a la Jutera de Foios

Es prepara una eixida al setembre per les sendes de l’horta per a homenatjar les treballadores invisibilitzades

REDACCIÓ – Laura Yustas

Com sol passar en l’àmbit de la memòria comunitària, les històries de vida no discriminen les referències a la duresa de les condicions de vida de les situacions de joia i humor, en un exemple de resiliència monumental. Així es desprèn de l’entrevista que vam fer des de Moncadapèdia a Amparín ‘la Polida’ (1935), dona treballadora del popular barri de Badia de Montcada, en una entrevista sobre el treball d’aquesta dona a la Jutera de Foios (des que tenia 14 anys fins als 20) i en la indústria de la seda (fins a la jubilació).

Amparín ens parlà del seu treball, però ens sobtà la importància que cobraven en el relat els desplaçament diaris a Foios, amb altres dones i xiquetes. Entraven a les 4:20 de la matinada, de manera que havien d’eixir de casa més d’una hora abans. Des dels diferents pobles de la comarca eixien grups de xiques que anaven xarrant o cantant a treballar a estall per guanyar sous de misèria.

Un lloc secundari

La Jutera de la família de jueus alemanys Bacharach compleix enguany el seu centenari. Sobre ella s’ha escrit i continuarà escrivint-se. Mentrestant, els mons de vida de les obreres —ací focalitzats en els desplaçaments i les complicitats entre companyes— ocupen un lloc secundari en els relats històrics. Amparín i altres dones ens han parlat de les topeties amb els serenos, del menyspreu amb què es referien a elles com a fabriqueres —potser pel paper de les dones en la lluita sindical de les dècades passades—, de l’odissea que suposava travessar el barranc quan baixava aigua, de la pobresa de la roba —toquetes, perquè no tenien abrics, i mocadors al cap per evitar la pols— o de l’escassa i pobra dieta —transportada en cistelletes de vímet—.

Hem volgut fer un reconeixement a estes fabriqueres, estes dones humils que treballaren tant i en condicions tan precàries. Gent valenta que generà més riquesa de la que rebé, que crià famílies i que mantigué un segon lloc en la jerarquia social. Amb esta intenció, en setembre recuperarem els camins que feien cada dia, de dilluns a dissabte, contant anècdotes i visibilitzant tot un món desaparegut. En arribar a la Jutera rebrem una xarrada de Lluïsa Carceller i Ma. Josep Aguilar, i escoltarem testimonis in situ i en vídeo. Compartirem un moment festiu per a celebrar la dignitat d’aquelles dones.

Rutes des dels pobles

Des del grup que eixirà de Montcada, convidem a que vos uniu o que formeu noves rutes des del vostre poble. L’anunciarem en xarxes del Col·lectiu de Dones Feministes de Montcada. Ens trobarem a Foios a les 12 del matí, a la Casa de la Cultura, dissabte 26 de setembre.