Indagar sobre els poetes de l’Horta Nord és com endinsar-se en metàfores que ens són imprescindibles. Les metàfores representen la combinació de sentir i imaginar i ens permeten observar aquest món que ens envolta i que té molt a veure amb allò que hem viscut. Per tant, viure a l’Horta Nord, escriure en valencià i escriure poesia implica haver viscut a un mateix entorn, sense obviar que cada poemari duu darrere la percepció de l’autor sobre qualsevol fet poètic.
Els i les valencianes estem d’enhorabona perquè el passat 21 de novembre es va aprovar a les Corts Valencianes una llei pionera que ens equipara a totes per igual en matèria de drets socials i laborals i que pretén eradicar la lgtbifòbia.
Encara tremolem amb l’home del sac o el coco, però antigament existien llegendes que apareixien per boca dels nostres iaios, i eren un malson per als xiquets. És el cas del greixero, una figura fantàstica que matava els xiquets i utilitzava les parts dels seus cossos amb finalitats terapèutiques.
Vicent Sebastià, conegut també per Vicent d’Anna, va ser un escriptor i músic autodidacta que va reflectir en les seues poesies la identitat de Puçol i de l’Horta Nord durant la primera meitat del segle XX.
Quan l’any 2010 l’escriptor Josep Lozano va fer la crida per a donar vida a “un esdeveniment identitari, cultural i cohesionador”, proposà commemorar el naixement de Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 4 de setembre de 1924 – València, 27 de març de 1993).
ó i la posada en marxa de la Jutera, l’any 1927, la fita més important de la seua industrialització. Aquella Horta Nord de principis de segle XX vivia inserida en l’univers agrícola tradicional.
Del 8 de novembre al 9 de desembre, Rocafort acull l’exposició dels quadres que Doro Balaguer tenia encara en el seu taller, una selecció d’inèdits. Un homenatge des de la proximitat a l’artista que des del 1994 se n’havia fet veí, en jubilar-se del negoci familiar de passamaneria del centre de València.
Vicent Montalt va nàixer a Bonrepòs i Mirambell fa 35 anys i, com moltes altres persones de la comarca, va començar a estudiar música quan era molt jove. Quan tenia 8 anys es va apuntar a la coral infantil i a la recentment fundada escola del municipi i l’any següent va començar a tocar l’oboé.
El paisatge està ple d’històries velles, de silencis que romanen arrapats als darrers reductes que els expliquen. Els fumerals d’Alfara són l’últim testimoni de la intensa activitat rajolera que va mantenir aquest poble de l’Horta durant gairebé tot el segle XX.
L’atracció dels valencians pel foc és evident. Des dels saraus fins als actes més solemnes, la pólvora impregna bona part dels esdeveniments que es desenvolupen al territori. Ja estiguen convertits en l’element protagonista o siguen una peça addicional, coets, traques i petards són inherents a moltes de les accions socials en les quals participem.
