M’agraden les coses xicotetes, les que copsen l’essència i traspassen la pols que genera de manera inevitable l’ambició dels grans projectes. Les coses xicotetes van transformant allò que toquen des del respecte i amb l’alegria de ser com són, disfrutant del camí sense esperar gratificacions interessades.
Comença setembre i com cada any, ja en van tretze, celebrem el naixement del nostre admirat poeta. A Burjassot el passat 17 de setembre es va celebrar la XIII Nit Estellés amb un aforament complet en l’Antic Mercat del poble, convertint-se un any més en una nit d’allò més emotiva.
Des de l’Edat de Bronze fins hui en dia, el Puig de Santa Maria acull un valuós patrimoni històric per a recuperar i donar a conéixer.
Rafelbunyol celebrarà l’aniversari de la joia més universal del Mediterrani amb un concert on participen músics del poble com Garri Campanillo, Chapi o Besugo, entre altres.
La presència habitual del valencià en les comunicacions del carrer són vitals per a integrar la llengua en la vida social i comercial del nostre entorn més directe. Si ens hem reconegut tota la vida com a veïnat quan patíem una diglòssia imposada, millor podrem trobar-nos amb l’intercanvi natural de la parla dels nostres pobles.
Acaronada per la Reial Séquia de Montcada i custodiada per la Creu del Molí (eixa que ja va pintar Ignacio Pinazo el 1900), es presenta l’horta de Godella, un paisatge de minifundis enreixat per camins que conviden al passeig.
Melons, cebes, carxofes, cacauet, xufa i alqueries disseminades més enllà de l’horitzó. Potser aquest paisatge envoltara Almàssera allà pel 1900, als albors del segle passat. Va ser aleshores, el 1909, quan Batiste Adell i Maria Giner obriren una xicoteta botiga d’ultramarins a la plaça, Ca Tender.
Siguem sincers: l’immobiliari no és un gremi que gaudisca de massa predicament. No hi han ajudat determinades pràctiques ni tampoc veure com algunes agències apareixen i desapareixen al cap de no res. Per això, des de l’oficina de Meliana d’Inleval Servicios Inmobiliarios hem volgut posicionar-nos com a immobiliària “d’arrel”.
El mar de l’Horta Nord potser amaga tresors encara per descobrir. Unes aigües que formen part de rutes històriques pel Mediterrani, testimonis de guerres, de la vida i la faena dels pescadors, de les evolucions del transport de mercaderies… Vaixells afonats, àmfores i àncores antigues conviuen amb polps, sépies i corals.
Encara fa olor a nou, com quan encetes un llibre o respires la flor esclatada del taronger. No estem a l’horta, però sí a un dels pobles més al nord de la nostra comarca, on el so constant de les pilotes de tec ens acompanya incansable des d’un passat que ja ens costa recordar i al qual a una part del món professional del nostre esport autòcton ha de tornar a valorar com cal.
