Encara fa olor a nou, com quan encetes un llibre o respires la flor esclatada del taronger. No estem a l’horta, però sí a un dels pobles més al nord de la nostra comarca, on el so constant de les pilotes de tec ens acompanya incansable des d’un passat que ja ens costa recordar i al qual a una part del món professional del nostre esport autòcton ha de tornar a valorar com cal.

El Puig de Santamaria ha inaugurat la remodelació del seu Frontó José María Montesa, que s’ha convertit en la catedral d’aquesta modalitat de la pilota valenciana. La reforma s’ha allargat durant més de tres anys, per on han passat una dana, la insolvència del constructor, la retirada d’una subvenció i la pandèmia. Tres anys llargs i tediosos per als 320 socis del Club de Pilotaris Amics del Frontó del Puig i per als més de quaranta alumnes de l’escola, que han hagut de rodar per les instal·lacions dels municipis veïns amb la il·lusió i l’esperança de tornar a jugar al seu frontó.

L’espera, després de tot, ha estat recompensada amb unes instal·lacions de luxe, gràcies a l’esforç conjunt del Club local i de l’Ajuntament, que han acabat assumint pràcticament totes les despeses de les obres. «El frontó per al Puig significa molt, perquè sempre s’ha jugat i aquest esport s’ha arrelat a la nostra cultura. Tot i les dificultats, mai se’ns va passar pel cap abandonar el projecte», diu Luisa Salvador, l’alcaldessa. Ella va presidir la inauguració del frontó el passat 8 d’abril com a màxima representant d’un poble que amb molta alegria es va vestir de llarg per a l’ocasió. No debades, el Club Amics del Frontó del Puig duia setmanes enllestint una gala inoblidable que va comptar amb l’assistència de personalitats polítiques i esportives, i on es va fer un sentit homenatge a tots els campions autonòmics individuals d’aquesta modalitat. Els xiquets i xiquetes de l’escola també isqueren a la pista portant la Senyera valenciana i la Ikurriña basca, i la dolçaina i el tabalet van acompanyar el cant d’una albà dedicada al nou frontó. I va arribar el moment de l’espectacle: la partida inaugural entre Carlos de Massalfassar i Oinatz Bengoetxea contra Jon Erasun i Alejandro de Paterna, que van ser els encarregats de tornar a fer ressonar el tec entre les tres parets del Puig amb els seus colpejos a la pilota.

Frontó professional

«No podem estar més contents per com va eixir tot el dia de la inauguració», expressa Vicent Pascual Tomàs, president del Club Amics del Frontó. Les seues paraules trasbalsen l’emoció dels seus ulls, adés tan àvids de frontó i ara atapeïts d’alegria. Encara hi ha espai, però, per a la reivindicació, perquè Vicent Pascual lamenta que no hagen pogut participar en la inauguració del frontó jugadors professionals que estimen la modalitat com ara De La Vega, Puchol II o Genovés II. «No podem accedir a ells, la Fundació de Pilota Valenciana no ens els cedeix ni encara que els paguem, i així el frontó no assolirà mai la categoria que mereix», manifesta el president.

El Puig abandera el frontó valencià gràcies a la implicació d’empreses com Bvalde, l’Ajuntament i els aficionats i socis del club

Així i tot, el Puig abandera el frontó valencià gràcies a la implicació d’empreses com Bvalde, al suport de l’Ajuntament i a la tasca dels aficionats i socis que s’involucren amb passió. Un d’ells, testimoni viu de la història del frontó en este municipi de l’Horta Nord, és Antonio Durà. Ell va ser un dels fundadors del Club l’any 1967 i president durant els primers 30 anys. Ara ha hagut de parar de jugar, amb 79 anys, per una incipient complicació coronària, però el frontó no deixa de ser una part indissoluble de la seua vida. «Vaig començar de menut, quan al Puig encara es jugava a les ratlles al carrer. Les dificultats per a recuperar les pilotes que s’encalaven a les teulades ens va fer començar a jugar a un frontó particular, el que encara conserva la família Oriola enmig del poble, i l’afició va anar creixent», explica Durà. A partir dels anys 80 l’Ajuntament es va involucrar i es va promoure la construcció d’un frontó municipal a l’aire lliure, que després va ser cobert i que ara ha estat remodelat i vestit amb exquisidesa. Encara fa olor a nou, tot i que no s’enceta cap llibre, però sí una nova pàgina per al frontó valencià que serà escrita amb l’empremta de la pilota.