AASecundaries
Com cada any, una setmana abans de la celebració de Sant Antoni a Massalfassar, es trauen al carrer els mobles vells. “Per a la falla”, diuen. La festa en honor a Sant Antoni Abat, patró dels animals, se celebra anualment el cap de setmana més pròxim al 17 de gener. Els preparatius comencen abans, amb la plantada d’una foguera que al poble rep el nom de falla, formada per un arbre talat al municipi i els trastos que veïns i veïnes han deixat a la porta de casa. Hi ha ritus que semblen no canviar.
Dubtar de la màgia dels Reis d’Orient, més enllà de la tradició cristiana que origina la seua arribada cada 6 de gener, és deixar de creure en la capacitat humana de regalar-nos als demés, de crear i compartir amor, de sentir i fer sentir il·lusió i bondat als qui ens envolten. La realitat és que Melcior, Gaspar i Baltasar visiten tots i cadascun dels pobles de la comarca des de temps immemorials per a deixar regals als nostres fills i filles.
Dilluns 9 d’octubre de 1922. És l’aniversari de la rendició i presa al moro del Cap i Casal en mans del rei Jaume i el municipi de Foios es disposa a celebrar l’efemèride. Ho fa amb la senzilla pompa d’una població menuda, de llauradors laboriosos i amb la inauguració d’unes escoles sufragades pel mateix poble.
Quan l’any 1999 s’obria el Museu de l’Horta en Almàssera en l’espai de l’antic escorxador i el seu entorn directe, de terra cultivada i pati amb jardí, podia sorprendre la idea d’arxivar en un local un paisatge que ens bressola cada dia i ens ompli d’imatges i olors de temporada. Ens resulta una evidència tan quotidiana que a voltes se’ns pot fer invisible…
Llum, prestatgeries plenes de llibres i un sofà per a llegir. La biblioteca escolar del col·legi públic Mare de Déu del Pilar convida l’alumnat a acaronar les paraules a través de la imaginació i submergir-se en la lectura dins d’un espai envejable, tant pel que fa a la dotació del mobiliari com pel programa d’innovació educativa que el centre de-senvolupa.
Una cultura es fa amb les aportacions ingents de moltes persones que hi contribueixen de manera diversa. Hi ha els grans noms, indispensables, que tohom coneix. Però el llegat col·lectiu es nodreix també de l’esforç silenciós i abnegat de múltiples treballadors del coneixement. De cronistes del dia a dia, que completen les baules de la cadena, a fi que no es trenque el nexe entre passat i present. Són savis modests, callats, que diuen la seua quan se’ls requereix el parer.
Rafelbunyol es prepara per a acollir la Trobada d’Escoles en Valencià del 2020. Serà el pròxim 29 de març quan milers de persones procedents de tots els municipis de la comarca celebren la festa per la llengua en aquest municipi de l’Horta Nord. Feia molts anys que la comunitat educativa de Rafelbunyol demanava que el poble fora amfitrió de l’esdeveniment.
Les persones majors de Vinalesa conten que el Pi de l’Anell, de gran altura, s’albirava des d’Alfara i més enllà. Malauradament, aquest arbre, situat a la partida de la Devesa, va caure per una forta tempesta fa vora 50 anys. En el lloc van plantar-ne un altre que fa temps que està malalt, encara que resisteix dempeus, al costat de la séquia de Montcada, en el primer gir cap a la dreta que fa la sendera de l’aigua per a formar l’Anell.
No, no parlarem de Catalunya. Ni tan sols del País Valencià o de les fronteres físiques de l’Horta Nord. La independència, la vertadera independència, té a veure amb la capacitat que cadascú de nosaltres tenim per a sentir-nos lliures davant qualsevol circumstància. Us preguntareu quina relació té aquesta premissa amb la revista Espai Carraixet. Absolutament tota.
Dels 35 anys que tinc, he viscut 31 a l’Horta Nord. Sols vaig eixir per a anar a estudiar al Conservatori Superior de Castelló durant 4 anys i he de dir que em va agradar molt. La primera llibertat d’eixir de casa dels teus pares, anar a dormir a les tantes entre setmana tenint classe l’endemà, aprendre a fer la compra com toca, cuinar receptes dels teus companys de Reus, Cullera, Guadassuar… Ahí vaig conéixer una nova llibertat que no coneixia fins eixe dia i em va enriquir de “lo més”.
El passat mes de setembre l’enderroc del forn de Barraca, esdevingut símbol de la lluita contra l’ampliació de la V-21, va servir com a cru recordatori de la situació actual de l’horta. La llei de protecció de l’horta de València, aprovada en febrer de 2018 és un avanç i un instrument positiu, imprescindible, però no és, dissortadament el final de res. Seguirem veient camps arrasats per les màquines i alqueries enderrocades si no hi ha un canvi de paradigma i accions decidides per part de les autoritats.
Quico sorprén en les distàncies curtes. Mostra una gran capacitat de reflexió al voltant de la rofessionalització de la pilota valenciana i una proximitat en el tracte que dista molt de la imatge que projecta sobre el terreny de joc. Parlem amb Francesc Soro Juan, ‘Soro III’, de la final del Campionat Individual d’Escala i Corda, que va guanyar el 22 de juny a Pelayo per sisena vegada.
A la comarca de l’Horta, tot allò que no rega l’aigua del riu Túria és secà. Esta divisió conceptual es va formar durant l’Edat Mitjana i té molts matisos. A nivell geogràfic es tracta de terres que quedaven més amunt de la Real Séquia de Montcada (enguany celebrem els 750 anys de la seua constitució com a comuna per privilegi del rei Jaume I).
A resistir! T’etziba Francisco Plasencia, el tio Paco, el del Forn, en saludar-lo mentre seu plàcidament a la porta del seu negoci, o en algun dels seus curts trajectes, sempre a peu, molt darrerament acompanyat d’un caminador que sosté amb contundència més que no al contrari.