AASecundaries
Durant aquest confinament moltes persones hem aprofitat per a fer treball d’introspecció i acomodar-nos en la nostra llar física i interna. El temps s’ha encollit i s’ha dilatat alhora, una sensació tan subjectiva que a la majoria de la població ens ha permés viure moments molt intensos, tant de turment com de regeneració.
La humanitat afronta cíclicament amenaces globals que somouen les rutines quotidianes i que obliguen a repensar les certeses i a reordernar els valors. L’actual pandèmia de la covid-19 ha tornat a fer evident l’extrema vel•leïtat de l’ésser humà que passa de la inconsciència arrogant al neguit apocalíptic a poc que les seues inèrcies existencials troben algun obstacle inesperat al seu curs.
Els poetes solen ser un bon recurs per a batejar carrers (les poetes, ai las!, no tant). Ara bé, més enllà dels carrers amb nom de poeta o dels bustos per a que hi caguen els coloms, la poesia no sol estar present als nostres pobles. Hi ha alguns llocs, però, on la paraula s’imposa i els versos ocupen l’espai urbà.
L’hivern és el moment de la carxofa, la carabassa, la bleda… Si, a més a més, en són recollides a l’horta del Carraixet de matí i, al migdia, les mans expertes de cuineres i cuiners de la zona les transformen en imaginatius plats acompanyats d’hortalisses, cereals, llegums, peixos o carns de proximitat, com serà el resultat?
Qui no coneix la impressió del canvi a la foscor dels túnels en entrar a la ciutat amb el brunzir dels vagons? O redescobrir els paisatges de l’horta a plena llum en tornar cap a casa? Fa un any que el lleuger trontollar dels trens també s’acompanya de la lluna, ja que el servici nocturn de Metrovalencia funciona des del 14 de desembre de 2018. Així allarga la seua oferta tots els divendres, dissabtes i vespres de festius, quasi fins a les 3 de la matinada.
Com cada any, una setmana abans de la celebració de Sant Antoni a Massalfassar, es trauen al carrer els mobles vells. “Per a la falla”, diuen. La festa en honor a Sant Antoni Abat, patró dels animals, se celebra anualment el cap de setmana més pròxim al 17 de gener. Els preparatius comencen abans, amb la plantada d’una foguera que al poble rep el nom de falla, formada per un arbre talat al municipi i els trastos que veïns i veïnes han deixat a la porta de casa. Hi ha ritus que semblen no canviar.
Dubtar de la màgia dels Reis d’Orient, més enllà de la tradició cristiana que origina la seua arribada cada 6 de gener, és deixar de creure en la capacitat humana de regalar-nos als demés, de crear i compartir amor, de sentir i fer sentir il·lusió i bondat als qui ens envolten. La realitat és que Melcior, Gaspar i Baltasar visiten tots i cadascun dels pobles de la comarca des de temps immemorials per a deixar regals als nostres fills i filles.
Dilluns 9 d’octubre de 1922. És l’aniversari de la rendició i presa al moro del Cap i Casal en mans del rei Jaume i el municipi de Foios es disposa a celebrar l’efemèride. Ho fa amb la senzilla pompa d’una població menuda, de llauradors laboriosos i amb la inauguració d’unes escoles sufragades pel mateix poble.
Quan l’any 1999 s’obria el Museu de l’Horta en Almàssera en l’espai de l’antic escorxador i el seu entorn directe, de terra cultivada i pati amb jardí, podia sorprendre la idea d’arxivar en un local un paisatge que ens bressola cada dia i ens ompli d’imatges i olors de temporada. Ens resulta una evidència tan quotidiana que a voltes se’ns pot fer invisible…
Llum, prestatgeries plenes de llibres i un sofà per a llegir. La biblioteca escolar del col·legi públic Mare de Déu del Pilar convida l’alumnat a acaronar les paraules a través de la imaginació i submergir-se en la lectura dins d’un espai envejable, tant pel que fa a la dotació del mobiliari com pel programa d’innovació educativa que el centre de-senvolupa.
Una cultura es fa amb les aportacions ingents de moltes persones que hi contribueixen de manera diversa. Hi ha els grans noms, indispensables, que tohom coneix. Però el llegat col·lectiu es nodreix també de l’esforç silenciós i abnegat de múltiples treballadors del coneixement. De cronistes del dia a dia, que completen les baules de la cadena, a fi que no es trenque el nexe entre passat i present. Són savis modests, callats, que diuen la seua quan se’ls requereix el parer.
Rafelbunyol es prepara per a acollir la Trobada d’Escoles en Valencià del 2020. Serà el pròxim 29 de març quan milers de persones procedents de tots els municipis de la comarca celebren la festa per la llengua en aquest municipi de l’Horta Nord. Feia molts anys que la comunitat educativa de Rafelbunyol demanava que el poble fora amfitrió de l’esdeveniment.
Les persones majors de Vinalesa conten que el Pi de l’Anell, de gran altura, s’albirava des d’Alfara i més enllà. Malauradament, aquest arbre, situat a la partida de la Devesa, va caure per una forta tempesta fa vora 50 anys. En el lloc van plantar-ne un altre que fa temps que està malalt, encara que resisteix dempeus, al costat de la séquia de Montcada, en el primer gir cap a la dreta que fa la sendera de l’aigua per a formar l’Anell.
No, no parlarem de Catalunya. Ni tan sols del País Valencià o de les fronteres físiques de l’Horta Nord. La independència, la vertadera independència, té a veure amb la capacitat que cadascú de nosaltres tenim per a sentir-nos lliures davant qualsevol circumstància. Us preguntareu quina relació té aquesta premissa amb la revista Espai Carraixet. Absolutament tota.