AASecundaries

Els jornalers triaren la carretera de Barcelona, en la seua confluència entre els municipis de Foios i Meliana, per fer l’assalt. En aquest indret, hui només hi sobreviu un imponent fals plataner com a sol testimoni d’aquells fets, però el 24 de maig de 1917, desenes d’aquests exemplars flanquejaven ambdues vores del camí ral.

El paisatge de l’Horta Nord no sempre ha estat protagonitzat per les taronges i les cebes. Fins fa 40 anys es plantava arròs a les marjals. També raïm, com ens recorda el camí de les Vinyes d’Almàssera, o moreres, per alimentar els cucs que nodrien les fàbriques de la Ruta de la Seda.

El 24 de maig en el cementeri general del cap i casal hi hagué un homenatge cívic a Joan Baptista Peset Aleixandre, afusellat en Paterna 80 anys arrere. La senzilla reivindicació de la memòria democràtica era iniciativa del periodista d’Almàssera Francesc Bayarri, que obria la paraula al públic.

Altruista, defensor de les bones causes, valerós, guardià de la justícia i amant de la cultura. Són alguns dels trets de l’arxiconegut Capitán Trueno, cavaller medieval protagonista d’una sèrie de còmics d’aventures creada entre 1956 i 1960, la més exitosa de la història espanyola.

Que el sector agrari valencià porta anys reclamant uns preus justos per als seus productes no és cap novetat. Però que en eixa petició s’hagen sumat col·lectius agraris i ecologistes sí que ho és.

Tretze peces de ferro i al·lumini esperen amb resignació dins d’un magatzem de cebes de Massalfassar per tornar a encendre les nits amb espurnes de pólvora i danses embogides. És el bestiari de la Colla de Dimonis, a qui la pandèmia ha obligat a hivernar donat el caràcter participatiu d’una entitat que, jugant jugant, ja porta 30 anys de trajectòria.

El solstici d’estiu ha arribat com un despertador en el primer dia de vacances. Després d’una àrdua hivernació, els dies de sol han vingut amb esperança i il·lusió. Lluny queden els estius contemplatius: ara volem acció, omplir les agendes amb plans, i si és a la vora de la mar molt millor.

Acabem de celebrar el Dia de l’Orgull LGTBI, i em sembla increïble com els valors que proclamem amb la bandera multicolor sovint no els apliquem a altres aspectes. Si mirem amb perspectiva ampla, tot es redueïx al respecte a la vida i a poder expressar les nostres emocions amb llibertat davant qualsevol circumstància.

Parlar d’associacions culturals d’àmbit local és, primer de tot, parlar de la importància que té per a un poble gaudir d’un teixit social participatiu ample. Cal assolir la necessitat de ser elements actius a l’hora de donar forma a la societat en la qual vivim. Sols així, podrem considerar-la com veritablement nostra.

Després que l’any passat no es poguera celebrar a causa de la pandèmia de Covid-19, enguany torna la Gran Fira de València. Entre l’1 i el 25 de juliol, el cap i casal s’omplirà d’activitats al llarg i ample dels seus barris amb una programació diversa i expansiva.

No sabem si és cosa d’atzar o de destí, però Victoria Díez Sanjuan s’ha convertit, sense pretindre-ho, en el màxim (i pràcticament únic) referent femení de la pilota valenciana. Aquesta jove ha aconseguit, tot i la seua grandíssima timidesa, un ressò mediàtic sense precedents dins l’esport autòcton practicat per dones.

El 8 de març es commemora el Dia Internacional de la Dona, una data significativa i necessària per a seguir lluitant per una societat igualitària i més justa. Una lluita imprescindible en els temps que ens toca viure, on sembla que els avanços polítics i socials en favor de la igualtat s’estavellen de sobte amb ideologies masclistes i xenòfobes que, malauradament, encara tenen molts adeptes en la nostra societat.

El curs vinent l’AVIVA de Moncada obrirà un circuit literari en memòria de Vicent Escrivà, escriptor, investigador i educador. La senyalització i el fullet informatiu aprofitaran per acostar la figura del mestre i autor, alhora que promou un sentiment d’estima cap a la població i la llengua.

L’Ajuntament d’Alfara prepara la façana de ‘El Teatret’, un edifici emblemàtic que ha tingut diferents usos al llarg de la seua història, com ara café monàrquic, seu republicana o casino.