AASecundaries
El conjunt és un tresor arquitectònic del llegat industrial de Vinalesa. L’Ajuntament continua els treballs per a la seua millora, ara en el pati central, per tal de preservar i impulsar el seu prestigi.
Després d’anys i anys d’irresponsabilitat i de greuge mediambiental al barranc del Carraixet, les administracions públiques comencen a entendre el seu paper fonamental i obligatori en la recuperació de l’espai natural més degradat de l’Horta Nord. La vergonya del Carraixet REDACCIÓ – Núria Garcia FOTOGRAFIA – Amigues del Carraixet Després d’anys i anys d’irresponsabilitat i de greuge mediambiental al barranc del Carraixet, les administracions públiques comencen a entendre el seu paper fonamental i obligatori en la recuperació de l’espai natural més degradat de l’Horta Nord. La plataforma Amigues del Carraixet ha espolsat l’estora d’enderrocs del barranc i ha donat visibilitat […]
Miquel Martínez és actualment un dels joves amb més potencial de la dansa espanyola, un ballarí de Massamagrell en el qual el magnetisme s’expressa com a característica innata. Una particularitat que no es pot ensenyar, i és potser per això pel que Miquel acaba d’ingressar en la Ballett am Rhein, una de les més prestigioses companyies de dansa i òpera d’Europa, a càrrec del director i coreògraf Demis Volpi.
El carril bici de la Pobla de Farnals dona resposta a la reivindicació històrica de connectar el nucli del poble amb el de la platja i integra el municipi en la xarxa comarcal de mobilitat sostenible.
Haguera estat més fàcil mantindre el to amable d’Espai Carraixet en tots els reportatges. El Museu de l’Horta d’Almàssera, la nova campanya turística de Godella, la Fàbrica de la Seda de Vinalesa o la construcció del carril bici que unix els dos nuclis de la Pobla de Farnals són algunes de les peces periodístiques que trobeu en aquesta edició de la revista. Hi parlem de cultura, com sempre, des del sentit més ampli de la paraula, i habitualment abordar la cultura sota la mirada del periodisme és complicat, justament, per eixa característica extremadament polièdrica.
Quan passe el temps i observem el llegat d’estos anys de governs del “canvi”, potser la primera cosa que se’ns vinga al cap siga la transformació que vivim en la mobilitat de les persones. Especialment les accions i infraestructures encaminades a promoure la mobilitat no motoritzada, o els vehicles elèctrics.
A poc a poc la cultura va recuperant una part del terreny perdut a conseqüència de la crisi sanitària. El virus ha sacsejat les nostres estructures vitals i ens ha mostrat quines són les nostres principals debilitats, però també, indubtablement, un bon grapat de fortaleses.
Possiblement moltes persones trobem en l’horta una emoció estètica que parteix de la cultura i l’estima. Cada persona ho pot percebre des d’experiències o vincles personals, però també hi ha un reconeixement col·lectiu de l’horta on la cultura, entesa com manifestació popular de les relacions socials, juga un paper rellevant.
El diumenge 27 de setembre es va acomplir un any de l’enderroc del forn de Barraca, un esdeveniment que va atraure l’atenció del públic sobre la destrossa de les obres de la V21, després de 10 dies de resistència dels voluntaris al seu entorn.
En 1993 un grup de dones de Montcada que venia del món de la participació, com eren les AMPES i l’Escola de Persones Adultes, començarem a reunir-se recolzades des dels Serveis Socials de l’Ajuntament.
El creuetí Pau Sanchis i el veí de Burjassot Josep Martínez, junt amb els també valencians Rubén Luzon i Francesc Bononad, solien debatre en les nits poètiques del Ca Revolta sobre el panorama editorial valencià, i el criticaven per arraconar la poesia «entre l’autoedició i l’eixida dels premis».
L’associació cultural Macarella fa 20 anys de funcionament, des de l’arrelament, la interacció i la dinamització de Bonrepòs i Mirambell. Per això xarrem amb algunes de les seues protagonistes, Roser Santolària, Xusa Alemany i Amparo Monzó. I mentre expliquen les diverses activitats que impulsen, a ritme d’una per mes, em ve a la memòria que en el cotxe sonava Leño amb la idea insistent que bé poden encarnar la gent de Macarella: “Tenemos una historia y algo que decir… No se vende el rock’n’roll”.
L’emergència sanitària que vivim i especialment el confinament a causa de la pandèmia per Covid-19 han fet destacar la necessitat de canvis en la nostra organització social.
Jaime Lázaro, vecino de Puçol, dice que cazando a la una de la noche en una partida que allí llaman camino de Líria, solo, vuelto hacia el Puig, vió a este castillo que está derribado, cual si fuese grande, y entero: pero hecho todo de luz (…). Decía, el resplandor ser cual de la luz del mediodía, sin moverse ni menearse en media hora que se lo miró.