Diuen que els Valencians i les Valencianes, les que viuen a l’Horta Nord també, són molt de la broma, que tenim molt de sentit de l’humor i tot això, fins que es claven en la nostra falla, comparsa, xaranga, associació cultural, sindicat, “cansautor” o grup de música favorit.

Després de no sé quants anys lluitant contra Franco (que va morir de vell i al llit) la Valenciana ha esdevingut una cultura defensiva. Les organitzacions i col·lectius són organitzacions en què s’eviten els conflictes, són plaents, almenys superficialment. Els membres senten que han de concordar uns amb els altres, obtenir la seua aprovació i ser com no de la seua corda, generant bon rotllo i “comboiet”.

No hi ha llengües de primera divisió ni llengües de tercera regional, ni n’hi ha llengües pitjors ni cultures millors que altres. La nostra visió i concepció d’una llengua o una cultura està determinada per les nostres vivències, pràctiques, costums i experiències, que poden haver sigut meravelloses o molt desagradables.

Això ho veiem avui en dia reflectit a les nostres meravelloses Xarxes Socials i al Servei Autonòmic “d’Arràdio” Televisió Valenciana amb tot un seguit de personatges i comptes d’humor, de “valencianor”, “influencers”, i gent lletrada que es dediquen a fer apologia dels esmorzarets, arrossos al forn, paelles i palles per la llengua, del “pastís confitat en ameles el favorit de totes les abueles”, de “lo que mola ser valencià” i de quina sort tenim de ser el poble triat pel Nostre Senyor perquè fa dia de falles i “m’abuela fa putxero”, i no s’han donat compte de què la Moma i el Momo són dos personatges dignes del Street Fighter 2 Champion Edition.

Perquè existisca l’Humor Blanc, el Comboi i l’Alegria ha d’existir encara que estiga injuriat l’anomenat Humor Negre.

Un Humor que pretén riure’s de causes i coses que normalment provocarien pena, tendresa o compassió (el poble valencià seria un bon exemple) i utilitza el sarcasme i l’escarni per fer broma de la realitat que ens envolta. Una altra cosa és l’humor nociu, que no hem de confondre amb l’humor negre, ja que l’humor negre tracta de desdramatitzar “la brida”, i pot fer-se servir com un bàlsam dins de la nostra cultura, societat i relacions amb els altres.

Hui en dia la denominada generació Z es troba falta de referents en la nostra llengua, portem 60 anys amb els acudits de Don Pío, els i les “influencers de Bancal”, la Mare de Déu i el Cristo de l’Agonia. Si volem que el Valencià sobrevisca com a llengua s’han de canviar models i dinàmiques i fer-les més atractives per al jovent o serem destruïts com a poble que deia Son Gohan Fuster.

No per escriure bé, o corregir faltes ortogràfiques als altres i anar al sopar Ovidi Jamón York a rellegir mil voltes assumiràs la veu d’un poble de Vicent Andrés Jess Extender i posar el disc de la gira d’escola valenciana en bucle al cotxe aconseguirem fer de la nostra llengua, una llengua viva, fascinant i seductora.

Jugar amb la llengua, l’ortografia i la gramàtica no destruirà el Valencià, i aprendre a riure’s de tot (de nosaltres mateix també) ens ajudarà a créixer i fer que la nostra cultura siga cridanera, suggestiva, abellidora, captivadora i estiga present entre el jovent. Cal que espavilem, ens estem atrinxerant al reducte folklòric i ara ens cal una guerra de guerrilles a tots els fronts. Sí, al tiktok també.